Alexandra Lelia Dima

Alexandra Dima es va llicenciar en Psicologia per la Universitat de Bucarest, Romania, el 2000, i va obtenir un màster en Psicoteràpia i Psicodiagnòstic per la mateixa universitat el 2002. Ha obtingut un doctorat en Psicologia Clínica i de la Salut per l'Escola de Salut en Ciències Socials de la Universitat d'Edimburg, Regne Unit, el 2010.

Entre el 2010 i el 2012, va ser investigadora postdoctoral en Atenció Primària i Ciències de la Població, Facultat de Medicina, Universitat de Southampton, Regne Unit.

Entre 2012 i 2017, va treballar com a investigadora postdoctoral en un projecte finançat per la Comissió Europea (FP7), primer al Departament de Ciències de la Comunicació de la Universitat de Wageningen i després a l'Amsterdam School for Communication Research (ASCoR) de la Universitat d'Amsterdam. Durant el projecte va investigar la seguretat dels beta2-agonists d'acció perllongada a l'asma d'atenció rutinària, mitjançant la combinació de bases de dades d'assistència sanitària i el seguiment directe dels pacients, centrant-se en el paper dels comportaments dels pacients i els professionals sanitaris. Durant aquest projecte, i en col·laboració amb el professor Dan Dediu (ara a la Universitat de Barcelona), va desenvolupar AdhereR, un paquet de R per calcular i visualitzar l'adherència a la medicació a partir de dades sanitàries rutinàries.

El 2017, va rebre una beca individual Marie Sklodowska-Curie per estudiar el suport col·laboratiu a l'autogestió en malalties cròniques al grup de Recerca sobre Serveis i Rendiment Sanitaris (HESPER), Universitat Claude Bernard Lyon 1, França. Durant el projecte va iniciar els treballs sobre un model interdisciplinari de pràctiques col·laboratives en aquest camp i va obrir noves col·laboracions de recerca sobre l'adherència a la medicació, l'alfabetització sanitària, l'atenció integrada, el canvi de comportament sanitari i les intervencions amb suport tecnològic a l'atenció crònica. Va continuar el seu treball en aquest grup (recentment INSERM U1290 RESHAPE), dins una beca IDEXLyon fins al desembre del 2021.

Des del 2020, és membre del Comitè Executiu de la Societat Internacional d'Adherència a la Medicació (ESPACOMP), a la qual es va unir el 2012; va ser elegida Presidenta d'ESPACOMP per a l'any 2023. El 2020, va ser nomenada Presidenta del Paquet de Treball "Tecnologies d'Adherència a la Medicació" dins de la xarxa europea ENABLE per a l'Avanç de les Millors Pràctiques i Tecnologies en Adherència a la Medicació. També és Associate Fellow i Chartered Member de la Societat Britànica de Psicologia, membre de la Societat Europea de Psicologia de la Salut i de l'Associació Francesa de Psicologia de la Salut.

El 2021, va rebre la beca Miguel Servet i es va incorporar al grup PRISMA de l’Institut de Recerca Sant Joan de Déu (IRSJD) el gener del 2022. Entre el gener i el setembre del 2023, va ser Professora Serra Húnter de Metodologia de les Ciències del Comportament al Departament de Psicologia Social i Psicologia Quantitativa de la Universitat de Barcelona. Actualment, continua la seva investigació dins del grup PRISMA com a Investigadora Sènior.

En l'actualitat, el seu programa de recerca a PRISMA se centra en l'ús de dades del real-world i mètodes de consulta a experts per desenvolupar nous coneixements sobre l'atenció crònica, i en el desenvolupament, la prova i l'aplicació d'intervencions de canvi de comportament sanitari amb suport tecnològic a nivell de pacient, professional sanitari i organització. Les àrees d'especialització principals són la presa de decisions terapèutiques, el compliment terapèutic a llarg termini i l'adaptació psicosocial a les malalties cròniques.

Des del 2023, és investigadora principal en nom de l'IRSJD com a sòcia del consorci multinacional SALVOVAR, un projecte finançat per Horizon Europe que té com a objectiu millorar el tractament de pacients amb càncer d'ovari de mal pronòstic després de quimioteràpia neoadjuvant. Dins de SALVOVAR, dirigeix el paquet de treball sobre els factors determinants de la presa de decisions terapèutiques en un context d'incertesa terapèutica des de la perspectiva tant de les pacients com dels metges, amb vista a integrar les preferències de les pacients en un procés de presa de decisions compartit.