Actualitat

Entrevistes

  1. “L’estudi EUDAIMON provarà per primera vegada a nivell mundial quin és el cost-efectivitat del tractament de reducció de l’estrès basat en mindfulness (Mindfulness Based Stress Reduction; MBSR) en fibromiàlgia”.

    El Dr. Juan Vicente Luciano, investigador sènior de la Unitat de Docència, Recerca i Innovació del Parc Sanitari Sant Joan de Déu; coordina la línia "Intervencions innovadores en fibromiàlgia". En l'últim any ha obtingut un contracte Miguel Servet del Institut de Salut Carlos III per a realitzar un assaig clínic en pacients amb fibromiàlgia basat en el tractament MBSR, desenvolupat pel Dr. John Kabat-Zinn en la Universitat de Massachussets. Actualment, el síndrome de la fibromiàlgia representa un gran repte per als  professionals de la salut a causa de la falta de tractaments òptims.

  2. “La Unitat d’Assaig Clínics de l’Hospital Sant Joan de Déu destaca per ser la única unitat de l’Estat que concentra totes les especialitats pediàtriques en un únic centre”

    Joana Claverol coordina la Unitat d'Assaig Clínics (UAC) de la Fundació Sant Joan de Déu per a la recerca, formada per cinc infermeres, una administrativa i una tècnica de farmàcia. En tres anys han aconseguit posicionar la UAC en un pol d'atracció d'assaigs clínics tant nacionals com europeus i, en poc temps, esperen fer el salt a nivell global, entrant a formar part dels centres d'excel·lència d'investigació clínica pediàtrica.

  3. “Mitjançant les TIC podem millorar l’autogestió que fa el pacient amb esquizofrènia de la seva malaltia”

    A la Unió Europea s'estima que hi ha aproximadament 5 milions de persones que pateixen trastorns psicòtics. D'aquestes entre un 30 i un  50% presenten resistència al tractament. Judith Usall i Elena Huerta, Doctores del Parc Sanitari i membres de la Unitat de Docència, Recerca i Innovació; coordinen la primera fase del projecte m-RESIST que pretén desenvolupar un programa d'intervenció basat en la salut mòbil per tal que els pacients amb esquizofrènia resistent puguin autogestionar el seu dia a dia. En aquest projecte també hi participen les investigadores Susana Ochoa, Elena Rubio i Marisol Escobar, Doctores del Parc Sanitari i membres de la Unitat de Docència, Recerca i Innovació.

  4. “La importància del assaig clínic amb CART-19 es que pot obrir un nou ventall de tractaments per aquells pacients amb leucèmia resistents a la quimioteràpia.”

    La Dra. Mireia Camós és hematòloga al Laboratori d'Hematologia, integrat dins del Servei Diagnòstic de Laboratori de l'Hospital Materno Infantil Sant Joan de Déu d'Esplugues de Llobregat, a més de coordinar la línia de recerca en "Leucèmia i hemopaties no malignes", dins el grup de Tumors del Desenvolupament. Aquesta línia pot avançar en la seva recerca gràcies al finançament públic, i al procedent de les activitats i esdeveniments organitzats per les famílies dels pacients amb el suport de l'Obra Social Sant Joan de Déu. Això els ajuda a tirar endavant, a ser conscients de la importància de la recerca i marcar-se grans reptes. Actualment la leucèmia, tot i ser una malaltia infreqüent en nens (afecta 1 de cada 100.000 nens cada any), és un dels càncers més freqüent en l'edat pediàtrica i la primera causa de mort relacionada amb càncer en aquesta edat. Tot i que amb els tractaments actuals s'aconsegueix curar al 90% de nens i nenes amb leucèmia, encara existeix un subgrup de pacients d'alt risc en els que l'evolució no és bona.

  5. “Si som capaços de trencar (entendre) el Codi Neuronal, els humans serem capaços de moure elements externs com extremitats biòniques o cursos d’ordinador”

    El Dr. Rubén Moreno, investigador del grup "Impacte, risc i prevenció dels trastorns mentals" del Parc Sanitari Sant Joan de Déu; juntament amb col·laboradors externs acaba de publica a la revista Nature Neuroscience un article que s'apropa a resoldre el misteri del Codi Neuronal. En ell es revelen interessants preguntes com: ¿Per què si els humans posseïm una gran quantitat de neurones no som capaces de processar i emmagatzemar informació il·limitada?

  6. “El finançament de la Beca Bombers ens permetrà desenvolupar eines per realitzar el cribatge dels nens amb malalties mitocondrials d’aquells sensibles al tractament amb vitamina B1”

    Gràcies a dues iniciatives solidaries impulsades pel teixit social català, Bombers amb Causa i La Marató de TV3,  l'equip dirigit per la Dra. Belén Pérez que pertany al grup d'investigació "Malalties neurològiques minoritàries de base genètica en l'àmbit pediàtric" podrà dur a terme dos projectes de recerca durant els propers anys. La Beca Bombers permetrà finançar "L'estudi dels defectes en el transport i el metabolisme de la tiamina associats a encefalopaties recurrents en la infància"; i La Marató de TV3 "L'Estudi de la neurodegeneració amb acumulació de ferro al cervell: caracterització  clínica i  genètica." Ambdós projectes permetran convertir el seu equip i l'Hospital Sant Joan de Déu en centre de referència a nivell nacional i internacional, tan en els trastorns amb dèficit de tiamina com en la neurodegeneració amb acumulació de ferro.

  7. “Uns bons hàbits saludables, dieta equilibrada i exercici físic regular, podrien millorar l’evolució natural del TDAH”

    Aquest any l'equip dirigit pel Dr.- José Ángel Alda, del servei de Psiquiatria Infanto-Juvenil de l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona i investigador del grup Etiopatogènia i tractament dels trastorns mentals greu; finalitza el projecte d'investigació "Prevalença dels trastorns de la son en nens i adolescents amb diagnòstic recent de Trastorns de Dèficit d'Atenció amb Hiperactivitat i la seva relació amb el metabolisme del ferro." I, ara, encara un nou projecte on pretén estudiar com els "hàbits saludables" influirien positivament sobre els símptomes de TDAH.

  8. “Fills i néts de la postguerra tenim més predisposició a patir obesitat, diabetis i problemes coronaris, però els podem evitar portant una vida saludable.”

    Una mala alimentació durant l'embaràs pot afectar a la salut de les generacions futures i provocar diabetis, obesitat o malalties cardiovasculars. Aquest és el resultat de la recerca liderada pel Dr. Josep Jiménez-Chillarón, del grup d'investigació "Malalties en l'edat adulta d'origen fetal o en els primers anys de vida", de l'Hospital Sant Joan de Déu, publicada recentment en la prestigiosa revista Metabolism.

  9. "L'alimentació d'un prematur de menys de 32 setmanes és bàsica per optimitzar el seu creixement i neurodesenvolupament"

    ENTREVISTA. Quines són les millors pautes d'alimentació que s'han d'aplicar en els nounats molt petits o molt prematurs per ajudar-los a créixer més sans? Aquesta és la pregunta que intenta resoldre la doctora Isabel Iglesias, adjunta del servei de Neonatologia de l'Hospital Sant Joan de Déu i investigadora del grup Malalties en l'edat adulta d'origen fetal o en els primers anys de vida.