S'inicia el primer assaig clínic d'una terapia genètica per Duchenne en infants menors de 4 anys
Un equip d'investigació de l'Institut de Recerca Sant Joan de Déu · Hospital Sant Joan de Déu participa en un assaig clínic internacional d'una teràpia gènica per a la distròfia muscular de Duchenne en infants menors de 4 anys.
L'equip de la Unitat d'Assaigs de Sant Joan de Déu, liderat pel Dr. Andrés Nascimento, investigador de l'IRSJD, ha estat el primer de tot el món a incloure un pacient menor de 4 anys i fer la infusió d'aquest tractament de teràpia gènica. La previsió és que, gràcies al fet de ser hospital de referència i el primer centre a activar l'estudi, es podrà oferir l'oportunitat d'accedir a aquest tractament a un major nombre de nens.
La distròfia muscular de Duchenne és una malaltia hereditària rara, classificada dins del conjunt d'afeccions conegudes com a malalties rares, associada al cromosoma X, que causa una debilitat muscular creixent. Generalment, s'identifica en els primers anys de la infància, amb un deteriorament muscular que avança amb el temps.
La manifestació de la debilitat muscular es fa notable al voltant dels 3 a 4 anys d'edat, i els afectats solen perdre l'habilitat per caminar entre els 12 i 14 anys. Actualment, no hi ha tractaments disponibles que puguin curar o millorar significativament els símptomes d'aquesta condició, la qual cosa fa que sigui un desafiament tractar-la. Les teràpies existents busquen desaccelerar el seu avanç, però no han aconseguit estabilitzar completament la situació.
No obstant això, la teràpia gènica representa l'estratègia de tractament més esperançadora per contrarestar aquesta distròfia lligada a factors genètics. Anteriorment, aquesta modalitat terapèutica s'havia administrat únicament a pacients de més de 4 anys, amb resultats encoratjadors que han portat a l'aprovació de la FDA (de les sigles en anglès Food and Drug Administration) per al seu ús en nens de 4 a 5 anys. Atès que la malaltia progressa amb el temps, provocant la substitució del teixit muscular per greix i fibrosi, és crucial proporcionar el tractament abans que el deteriorament muscular es torni irreparable.
"El nostre equip ha inclòs ja al primer nen de tot el món en aquest nou assaig, denominat Envol, a l'espera que la resta de centres se sumin, i ja estem estudiant a altres famílies per poder seguir tractant aquests nens amb teràpia gènica", explica el Dr. Andrés Nascimento, cap de la Unitat de Malalties Neuromusculars de l'Hospital Sant Joan de Déu Barcelona i membre del grup d'Investigació aplicada en malalties neuromusculars de l'Institut de Recerca Sant Joan de Déu Barcelona, i afegeix: "El tractament es va administrar fa diverses setmanes, el pacient s'ha mantingut estable, sense efectes secundaris i a l'espera de poder confirmar els resultats positius en la seva evolució. Tenim grans expectatives, ja que els canvis que pot generar aquesta teràpia gènica es produeixen sobre un teixit muscular més preservat", segueix l'expert.
El repte de transfectar el gen de la distrofina a les cèl·lules dels pacients
La introducció de teràpia gènica representa una fita significativa en el tractament de la distròfia muscular de Duchenne, especialment en l'àmbit pediàtric. Un desafiament clau per aquesta estratègia terapèutica ha estat la mida del gen de la distrofina, que és massa gran per ser transferit mitjançant els vectors virals tradicionals, com els adenovirus modificats, utilitzats per transportar el nou gen a les cèl·lules musculars.
Fa uns anys, es va observar un col·lectiu de pacients que havien arribat a edats adultes avançades amb dolor muscular, augment d'enzims musculars, certes dificultats de mobilitat i alteracions motores, però conservaven la capacitat de caminar. Aquests individus tenien alteracions en el gen de la distrofina que donaven lloc a versions més petites però funcionals de la proteïna, conegudes com a microdistrofines. Aquesta observació va suggerir que la presència de microdistrofina, encara que en menor quantitat o mida, podria proporcionar certa protecció contra els símptomes greus de la distròfia muscular de Duchenne. Basant-se en aquests descobriments, els científics van començar a explorar la possibilitat d'utilitzar la microdistrofina com una opció terapèutica per als pacients amb distròfia muscular de Duchenne.
Gràcies a aquests descobriments, es van iniciar proves preclíniques i els laboratoris Sarepta van promoure assajos clínics de fase 1 i 2, demostrant la seva seguretat i efectivitat. Això va conduir al desenvolupament de l'assaig clínic de fase 3 Embark per a nens de 4 a 8 anys, on la microdistrofina, associada amb un vector d'adenovirus modificat, es va introduir en les cèl·lules musculars dels participants, els quals van mostrar millores notables en funcions motores.
Fa poques setmanes, s'ha iniciat l'assaig clínic Envol en menors de 4 anys. L'assaig espera poder incloure en una primera etapa a 10 pacients d'entre 3 i menys de 4 anys, segons els resultats de seguretat d'aquest grup; posteriorment es permetrà participar a pacients menors de 3 a 2 anys, i fins a nens de mesos -que, de fet, encara no han nascut-, i busca determinar la seguretat i l'impacte del tractament precoç.
L'Hospital Sant Joan de Déu a Barcelona · IRSJD ha pres un paper actiu en aquest assaig internacional, admetent ja al primer pacient. L'assaig es realitza en sis països d'Europa: Regne Unit, Itàlia, Holanda, França, Bèlgica i Espanya.
"La nostra voluntat és sempre poder oferir totes les opcions de tractament als nostres pacients, però no tots són candidats. Existeixen uns criteris clínics i genètics molt específics que s'han de reunir. Un dels majors factors limitants per poder rebre el tractament és que els pacients no han de tenir anticossos contra el vector (adenovirus modificat) que transporta al microgen de la distrofina", apunta Andrés Nascimento.
Font d'informació
Investigadors de Sant Joan de Déu apliquen per primera vegada teràpia gènica a un menor de quatre anys amb una malaltia neuromuscular. Hospital Sant Joan de Déu.
La teràpia genètica és, avui dia, un dels tractaments que podrien frenar l'evolució de la malaltia.