Beneficis d'escoltar música durant l'embaràs en la capacitat cerebral dels nadons per a la codificació dels sons del llenguatge
L'estudi, dirigit pel Dr. Carles Escera · Institut de Recerca Sant Joan de Déu, mostra que quan les dones embarassades canten al bebè o escolten música amb altaveus cada dia durant la gestació, els nadons neixen amb una millor capacitat per a la codificació neuronal dels sons dels llenguatges.
Aquesta és una de les principals conclusions d'un estudi que ha dirigit el catedràtic de la Universitat de Barcelona, el Dr. Carles Escera, coordinador del grup Neurociència Cognitiva de l'Institut de Recerca Sant Joan de Déu (IRSJD) i del Brainlab de la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona i l'Institut de Neurociències de la UB (UBneuro). Juntament amb la col·laboració de la Dra. Lola Gómez, coordinadora del grup Ambient i complicacions en l'embaràs de l'IRSJD i cap d'Obstetrícia i Ginecologia de l'Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona. També han comptat amb la participació de la investigadora Teresa Ribas Prats (UB-UBneuro-IRSJD), que ja havia treballat amb aquesta tècnica el 2019, en un treball exploratori previ.
Els resultats de l'article, que s'ha publicat a la revista Developmental Science, aporten noves perspectives sobre els efectes de l'exposició prenatal a la música en els estímuls de la parla, a partir d'una resposta cerebral específica: la resposta del seguiment de freqüència neonatal (RSF o FFR per l'anglès frequency-following response), un potencial evocat auditiu neurofònic que informa de la codificació neuronal adequada dels sons de la parla.
Segons les conclusions, l'exposició musical diària durant les últimes setmanes d'embaràs s'associa amb una codificació millorada de components de so de baixa freqüència, fet que podria millorar la percepció del to per part del nounat.
Registre RSF i estímuls de la parla
La resposta de seguiment de freqüència (RSF) està condicionada per diverses deficiències de la parla i el llenguatge, i s'ha demostrat que també està afectada per l'ambient fetal i l'entorn acústic prenatal. Per això, segons els investigadors de l'estudi, aquesta mesura es podria fer servir com a biomarcador per detectar el risc d'alteracions del llenguatge i establir mesures preventives en etapes inicials de la vida. En aquest sentit, l'equip de recerca ha rebut recentment diversos ajuts competitius de transferència de coneixement per validar aquesta idea, en concret dins el marc de la convocatòria de Proves de Concepte del Ministeri de Ciència i Innovació, a més dels corresponents a la iniciativa Llavor de l'AGAUR i la Prova de Concepte de la convocatòria Fons per a l'Impuls de la Innovació (F2I), gestionats a través de la Fundació Bosch i Gimpera (FBG).
El treball es basa en la comparació de registres de la RSF de 60 nounats sans (d'entre 12 i 72 hores): a 29 nadons se'ls va exposar diàriament a la música durant el període prenatal, i 31 no van tenir exposició musical. En concret, es va analitzar el registre per encefalograma dels nadons a dos estímuls de parla diferents: l'estímul /da/ -el més emprat en la recerca amb RSF i nounats- i l'estímul /oa/, que permet analitzar la codificació de freqüències a les quals el nounat ha estat exposat en l'úter matern.
Plasticitat neuronal i audició en nadons
L'estudi revela que l'exposició diària a la música durant el darrer trimestre de l'embaràs està relacionada amb una codificació més robusta dels estímuls de la parla.
L'exposició prenatal a la música s'associa amb una codificació afinada de la freqüència fonamental de la parla humana, que pot facilitar el processament i l'adquisició primerenca del llenguatge.
“L'estímul musical arriba al sistema auditiu amb components rítmics de baixa freqüència que l'entrenen per organitzar la plasticitat neural”, indica la doctoranda Sonia Arenillas Alcón, primera autora de l'article, investigadora de l’IRSJD i membre del Brainlab.
El treball també constata que l'exposició a la música durant l'embaràs no té cap efecte en la velocitat de transmissió neuronal, en contrast amb la velocitat de processament més ràpida dels estímuls auditius i de la parla identificada en adults amb formació musical, que és el resultat de la mielinització de les estructures neuronals subjacents.
“Aquest és només el primer pas vers una aplicació clínica específica després dels estudis de seguiment necessaris”, afirma el catedràtic Carles Escera. “Per això, aquells infants que presenten una resposta cerebral atenuada, com ara els bebès nascuts amb baix pes normatiu, podrien beneficiar-se d'un programa d'intervenció musical”.
Article de referència
Arenillas-Alcón, S.; Ribas-Prats, T.; Puertollano, M., Mondéjar-Segovia, A.; Gómez-Roig, M. D.; Costa-Faidella, J.; Escera, C. «Prenatal daily musical exposure is associated with enhanced neural representation of speech fundamental frequency: Evidence from neonatal frequency-following responses». Developmental Science, desembre de 2022. Doi: 10.1111/desc.13362
Font d’informació
Escoltar música durant l'embaràs beneficia la capacitat cerebral dels nadons per codificar els sons de la parla. Universitat de Barcelona.
L’exposició musical diària durant les últimes setmanes d’embaràs s’associa amb una codificació millorada de components de so de baixa freqüència.