La prevalença de pensament i conducta suïcida entre la població adulta espanyola durant el confinament va ser del 4,5%

Un estudi publicat al Current Psychology i liderat per un equip d’investigadors de l’Institut de Recerca Sant Joan de Déu i el Parc Sanitari Sant Joan de Déu mostra que un 4,5% de la població espanyola va presentar comportaments suïcides durant el confinament.

“Vam observar que dins d’aquest 4,5% de la població, un 60% van dur a terme conductes passives, com ara desitjar estar mort, i un 40% van informar d'intents o planificacions suïcides.” Comenta la investigadora Aina Gabarrell, primera autora i membre del grup Epidemiologia dels trastorns mentals i de l'envelliment.

Estudis previs van reportar xifres similars en avaluar els comportaments suïcides de la població adulta espanyola al llarg de la vida.

La probabilitat que una persona que pateix desafecció vers les relacions socials presenti conductes suïcides és setze vegades més alta que una que no alberga aquest tipus de sentiment.

La desafecció vers les relacions socials es considera un predictor de pensaments i conductes suïcides superior a altres factors de risc com la incapacitat extrema de dur a terme les activitats diàries a causa d’un pobre estat de salut, haver patit trastorns mentals abans de la pandèmia i tenir un baix nivell educatiu, que multipliquen les probabilitats de conducta suïcida per 10, 6 i 4, respectivament.

“Aquests factors, també, estan associats a un baix suport social com un reduït nombre de contactes propers o de relacions recíproques, així com a unes probabilitats més altes de comportament suïcida. La desafecció, un aspecte subjectiu relacionat amb aquest pobre suport social, va explicar gran part d'aquestes relacions, mentre que els símptomes de trastorns emocionals com la depressió o l'ansietat, van determinar l'associació entre la desafecció i l'augment de probabilitats de pensament i conducta suïcida.” Comenta l’equip investigador.

En considerar aquesta relació sinèrgica entre aspectes objectius i subjectius de les relacions socials configurant la salut mental i la suïcidalitat de la població, l'estudi subratlla la necessitat de dur a terme intervencions preventives que tinguin en compte la dimensió individual i comunitària de les relacions socials. És a dir, cal oferir assistència psicològica a les persones que senten desafecció i també cal augmentar les seves possibilitats reals d'establir relacions socials satisfactòries.

Article de referència

Gabarrell-Pascuet A, Félez-Nóbrega M, Cristóbal-Narváez P, Mortier P, Vilagut G, Olaya B, Alonso J, Haro JM, Domènech-Abella J. The role of social support, detachment, and depressive and anxiety symptoms in suicidal thoughts and behaviours during the Covid-19 lockdown: Potential pathways. Curr Psychol. 2021 Aug 19:1-12.

Informació relacionada

Prevenció del suïcidi · SOM 360

Font d’informació

Aquesta notícia ha estat extreta del número 13 del butlletí de la Unitat de Docència, Recerca i Innovació del Parc Sanitari Sant Joan de Déu.