Les intervencions psicològiques i psicosocials redueixen el risc de recaigudes en l’esquizofrènia

La Dra. Helena García-Mieres de l'IRSJD ha col·laborat gràcies a una estada de recerca finançada pel European College of Neuropsychopharmacology en un treball internacional, liderat per personal investigador de la Universitat Tècnica de Munich i la Universitat de Catania, que ha analitzat els resultats de diferents estudis sobre recaigudes en esquizofrènia per comprovar l'eficàcia de les intervencions psicològiques i psicosocials per la prevenció d'aquestes. El treball ha estat publicat a The Lancet Psychiatry.

L'esquizofrènia és una de les malalties més debilitants del món. És una malaltia psiquiàtrica crònica i severa caracteritzada per deliris, al·lucinacions i disfunció cognitiva. Les causes d'aquesta són el resultat d'una complexa interacció entre factors genètics i ambientals. 

Actualment, l'esquizofrènia se sol tractar amb medicació antipsicòtica combinada amb intervencions psicològiques i psicosocials. No obstant, tot i que els pacients tinguin una bona resposta al tractament inicial amb antipsicòtics, els símptomes de l'esquizofrènia solen reaparèixer. La reaparició o empitjorament dels símptomes després d'un període de remissió s'anomena recaiguda. De fet, segons un estudi de l'organització Cochrane, un 24% dels pacients tenen recaigudes al cap d'un any tot i medicar-se. 

Les recaigudes s'associen a un augment del risc de suïcidi de les persones afectades, una pèrdua de la productivitat i majors ingressos hospitalaris. Una situació amb un alt impacte sobre els pacients, les seves famílies i la societat.

D'altra banda, malgrat que els antipsicòtics són efectius per la prevenció de recaigudes, generen efectes secundaris considerables com augments de pes, alteracions psicomotores, problemes sexuals o riscos cardiovasculars. Per això, paral·lelament, es realitzen diverses intervencions psicosocials i psicològiques per les persones amb esquizofrènia, tot i desconèixer la seva eficàcia comparativa en la prevenció de recaigudes d'aquesta malaltia.

Les 3 intervencions psicosocials i psicològiques més eficaces per prevenir recaigudes en esquizofrènia

L'objectiu d'aquest treball internacional és avaluar l'eficàcia, acceptabilitat i tolerància de les intervencions psicosocials i psicològiques per la prevenció de recaigudes en l'esquizofrènia. Per determinar-ho, l'equip investigador ha analitzat i revisat sistemàticament més de 70 assajos i estudis diferents que investiguen les intervencions psicosocials i psicològiques amb l'objectiu de prevenir la recaiguda en pacients amb esquizofrènia.

Gràcies a aquest anàlisis estadístic, han pogut veure que les intervencions familiars, les teràpies cognitivo-conductual i la psicoeducació familiar són les tres intervencions psicosocials i psicològiques que redueixen més el risc de recaigudes en comparació amb altres modalitats d'intervenció psicològica i el tractament psiquiàtric habitual en un any. 

"Els resultats són molt positius: demostren que aquestes tres intervencions haurien de ser la primera opció a considerar en el tractament per prevenir recaigudes a llarg termini dels pacients amb esquizofrènia" comenta la investigadora Dra. Helena García-Mieres, investigadora post-doc del grup de recerca Etiopatogènia i tractament dels trastorns mentals greus (MERITT) · Parc Sanitari Sant Joan de Déu.

En què consisteixen les intervencions psicosocials i psicològiques?

Article de referència

Irene Bighelli, Alessandro Rodolico, Helena García-Mieres, Gabi Pitschel-Walz, Wulf-Peter Hansen, Johannes Schneider-Thoma, Spyridon Siafis, Hui Wu, Dongfang Wang, Georgia Salanti, Toshi A Furukawa, Corrado Barbui, Stefan Leucht, Psychosocial and psychological interventions for relapse prevention in schizophrenia: a systematic review and network meta-analysis, The Lancet Psychiatry, 2021, Nov;8(11): 969-980, DOI: https://doi.org/10.1016/S2215-0366(21)00243-1.