Estudien els factors associats a l'aparició de depressió durant el confinament

Un treball liderat per investigadors del CIBER de Salut Mental (CIBERSAM), amb la participació dels Drs. Josep Maria Haro i Beatriz Olaya, ha avaluat els factors associats a l'aparició de depressió i ideació suïcida durant el confinament domiciliari que va tenir lloc durant la primera onada de la pandèmia de COVID-19 a Espanya.

L'estudi, que ha estat publicat en Epidemiology and Psychiatric Sciences, analitza les dades de més de 1.000 adults de les províncies de Madrid i Barcelona. A diferència d'altres treballs, aquest va utilitzar un mostreig representatiu de la població i va dur a terme una entrevista presencial a la llar dels participants mesos abans del confinament. Posteriorment, es va realitzar una entrevista telefònica entre maig i juny de 2020.

"Les persones més joves, així com aquelles que se sentien soles abans de la pandèmia, van mostrar major risc de patir depressió durant el confinament", indica José Luis Ayuso, primer signant de l'estudi i cap de grup del CIBERSAM a la UAM.

La resiliència i el suport social percebut van exercir un paper protector front a aquests problemes de salut mental. D'altra banda, no es va observar un augment significatiu en el percentatge total de persones amb depressió i ideació suïcida durant el confinament.

Mesures per a la prevenció i intervenció

Davant d'una situació sense precedents, les primeres reaccions emocionals poden ser sentiments de por, ira o tristesa que no impliquin necessàriament un trastorn mental.

De fet, altres estudis també han trobat una estabilització o disminució dels problemes de salut mental durant la primera fase de la pandèmia, el que està en línia amb la nostra capacitat d'adaptació davant esdeveniments vitals estressants.

Tot i això, cal tenir en compte que aquests resultats fan referència a la primera onada de la pandèmia i es preveu que l'impacte sobre la salut mental pugui aparèixer més a llarg termini, especialment en els grups més vulnerables.

Aquestes troballes reforcen la necessitat d'aplicar mesures de prevenció i intervenció sobre la salut mental durant i després de la pandèmia en persones vulnerables, així com d'investigar l'impacte de les mesures preventives per evitar el contagi de COVID-19 en la salut mental de la població espanyola en el mitjà i llarg termini.

L'equip investigador de l'estudi, on han participat els Drs. Josep Maria Haro i Beatriz Olaya del grup de recerca Epidemiologia dels trastorns mentals i de l'envelliment · Institut de Recerca Sant Joan de Déu, desenvolupen el projecte Edad con Salud, juntament amb el Departament de Psiquiatria de la Universitat Autònoma de Madrid. Aquest treball ha estat finançat pel Ministeri de Ciència i Innovació i el Centre d'Investigació Biomèdica en Xarxa de Salut Mental.

Article de referència

Ayuso-Mateos JL, Morillo D, Haro JM, Olaya B, Lara E, Miret M. 2021. Changes on depression and suicidal ideation under severe lockdown restrictions during the first wave of the COVID-19 pandemic in Spain: a longitudinal study in the general population. Epidemiology and psychiatric sciences, 1-27.

Font d’informació

Estudian los factores asociados a la aparición de depresión durante el confinamiento. CIBERSAM.