L’entrenament metacognitiu presenta efectes beneficiosos sobre la percepció cognitiva en pacients amb primers episodis psicòtics

Un equip de l'Institut de Recerca Sant Joan de Déu · Parc Sanitari Sant Joan de Déu analitzen l'impacte en la percepció cognitiva de l'entrenament metacognitiu. L'article s'ha publicat a la revista científica Journal of Personalized Medicine.

Actualment l'esquizofrènia i els primers episodis psicòtics representen els trastorns mentals més invalidants i a més les persones amb aquests trastorns s'han d'enfrontar a l'estigma i la discriminació per part de la població. Entre les diferents intervencions terapèutiques que existeixen, trobem l'entrenament metacognitiu que es va desenvolupar per afrontar els problemes relacionats amb els biaixos cognitius i la cognició social de la psicosi.

L'entrenament metacognitiu (Moritz, Woodward & Burlon, 2005) consisteix en un programa d'entrenament grupal de vuit sessions dirigit a augmentar la consciència dels pacients cap a la presència i disfuncionalitat dels biaixos cognitius; relacionats en la formació i el manteniment dels símptomes psicòtics, com ara: treure conclusions precipitades d'una situació, mostrar un excés de confiança, etc.

"Fins ara hem vist en estudis anteriors que aquest entrenament és eficaç en la psicosi d'inici recent, ja que ajuda a millorar la seva simptomatologia, la percepció cognitiva i l'estil atribucional." Comenta la Dra. Susana Ochoa, co-líder del grup Etiopatogènia i tractament dels trastorns mentals greus (MERITT).

L'equip de recerca, liderat per investigadores de l'Institut de Recerca Sant Joan de Déu i el Parc Sanitari Sant Joan de Déu, ha realitzat un assaig controlat per avaluar l'eficàcia de l'entrenament metacognitiu en pacients amb psicosi d'aparició recent.

"Aquest és el primer estudi que avaluà de manera independent els canvis en la percepció cognitiva abans i després de cada sessió del tractament metacognitiu. També s'avaluaren els canvis pre-post i al cap de sis mesos de seguiment dels pacients". Indica Irene Birulés, primera autora de l'article.

La percepció cognitiva millora amb l'entrenament metacognitiu

Els resultats de l'estudi han mostrat que la percepció cognitiva millora gràcies a l'entrenament metacognitiu i que aquesta millor es manté sis mesos després de finalitzar la intervenció. Respecte a les millores després de cada sessió, les investigadores han constatat que a partir de la 4a sessió el col·lectiu de pacients ja s'observaven aquestes millores, el que fa pensar que les sessions tenen un efecte acumulatiu.

"Entre els indicadors que vam analitzar, el domini de l'auto-certesa era el que mostrava una millora major a nivell global. Les sessions que van mostrar ser més eficaces a l'hora de reduir l'auto-certesa van ser la 4a (Teoria de la Ment), la 5a (Errors de Memòria) i la 6a (Empatia)." Comenten les investigadores de l'estudi.

Millores en l'estructura de l'entrenament metacognitiu

L'anàlisi individual de diferents indicadors abans i després de cada sessió ha permès a l'equip investigador poder observar quins indicadors mostraven una millora clara en cada moment. Aquests resultats ajudaran als professionals clínics a millorar les intervencions mitjançant l'entrenament metacognitiu.

Un dels principals problemes que ha d'afrontar la pràctica clínica diària és l'abandonament per part dels pacients de la intervenció. Davant d'això, l'equip de treball de l'estudi suggereix que determinades sessions de l'entrenament metacognitiu han de ser prioritàries i realitzar-se en les primeres visites. Serien aquelles sessions on es treballi l'estil atributiu, els errors de memòria, l'estimulació de l'empatia i la teoria de la ment.

"Creiem que aquestes sessions estan més implicades en reduir l'auto-certesa i augmentar la flexibilitat cognitiva. I com a conseqüència aquestes millores podrien prevenir els deliris i les futures recaigudes dels i les pacients". Conclouen les investigadores de l'estudi.

Els baixos cognitius i la cognició social afectats en la psicosi

Els baixos cognitius i la cognició social són dos dels símptomes que es tracten amb l'entrenament metacognitiu i que tenen un impacte directe en la qualitat de vida d'aquestes persones. Els biaixos cognitius són distorsions en el processament de la informació que perceben, entre els més freqüents trobem errors en la memòria, conclusions precipitades, entre altres. Per contra el problema amb la cognició social fan referència a tots aquells processos cognitius i emocionals que tenen lloc a l'hora d'interpretar el món social i relacionar-nos amb ell. Ambdós problemes juguen un paper clau en les relacions que estableixen els pacients amb esquizofrènia o primers episodis psicòtics amb el seu entorn més immediat i la resta de la societat.

L'article s'ha publicat a la revista científica Journal of Personalized Medicine i ha estat liderat per un equip de l'Institut de Recerca Sant Joan de Déu · Parc Sanitari Sant Joan de Déu, juntament amb professionals d'altres centres de l'estat i d'Europa.

Article de referència

Birulés I, López-Carrilero R, Cuadras D, Pousa E, Barrigón ML, Barajas A, Lorente-Rovira E, González-Higueras F, Grasa E, Ruiz-Delgado I, Cid J, de Apraiz A, Montserrat R, Pélaez T, Moritz S, The Spanish Metacognition Study Group, Ochoa S. Cognitive Insight in First-Episode Psychosis: Changes during Metacognitive Training. J Pers Med. 2020 Nov 27;10(4):253. doi: 10.3390/jpm10040253. PMID: 33260823; PMCID: PMC7711871.