El nivell d'educació relacionat amb l'envelliment saludable

Una publicació de la revista The Lancet presenta evidències que les persones grans amb alt nivell educatiu tindrien fins a 10 punts de salut més que una persona gran de la seva mateixa edat que tingui baix nivell educatiu.

L'estudi liderat per investigadors del King's College London (Regne Unit), cuneta amb la participació del Dr. Josep Maria Haro, investigador de l'Institut de Recerca Sant Joan de Déu, juntament amb múltiples institucions d'11 països europeus.

Se sap que un major nivell educatiu sol comportar un major nivell d'ingressos o guany econòmic, de tal manera que un país amb major nivell educatiu és en general un país amb major nivell de renda per càpita. Ara, l'estudi publicat a The Lancet ha demostrat que les persones grans amb major nivell educatiu i renda solen envellir millor i amb més salut.

L'efecte universal del nivell d'estudis

El treball presenta evidències que les persones grans amb alt nivell educatiu (amb educació universitària) tindrien fins a 10 punts de salut més (sobre una escala de 100 punts) que una persona gran de la seva mateixa edat que tingui baix nivell educatiu. Així mateix, una persona amb alt nivell d'ingressos podria presentar més de 8 punts de nivell de salut que una persona amb baix nivell d'ingressos de la seva mateixa edat.

"Aquest efecte és universal detallen els autors, ja que es va observar en persones majors de tots els països estudiats, entre d'altres: Espanya, Regne Unit, Estats Units i el Japó. Així mateix, es van corroborar dos efectes clàssics quan es mesura la salut de la gent gran: a) generalment com més edat pitjor salut, amb un decrement acusat a partir dels 80 anys; b) les dones grans solen mostrar millors nivells de salut que els homes de la mateixa edat".

L'estudi parteix d'una metodologia analítica que utilitza dades procedents de vuit estudis representatius de la població de gent gran de quatre continents (Europa, Àsia, Amèrica i Oceania). A més, el procediment estadístic utilitzat va permetre controlar els efectes de la generació, atès que hi havia persones nascudes en diferents dècades de finals de segle XIX i gairebé fins a mitjans de segle XX, trobant així persones nascudes en època de postguerra i altres en èpoques de bonança.

Segons els autors, "la principal conclusió que es desprèn d'aquest estudi és que l'educació té una capacitat protectora a la salut quan ens fem grans. L'educació sol comportar, com ja s'ha dit, la recerca de majors fonts d'ingressos i prosperitat econòmica".

Així mateix, una persona amb major nivell educatiu pot tenir més recursos i major conscienciació per poder resoldre les seves necessitats de salut abans, evitant així un agreujament en la problemàtica que li esdevenia. Per tant, això derivaria en major qualitat de vida i benestar. Per tot això, els investigadors destaquen com essencial que hi hagi un compromís per part dels estats a proporcionar eines educatives a la població, no exclusivament pels efectes que pot tenir en l'economia d'aquest país, sinó també en la salut a llarg termini.

El projecte europeu ATHLOS

L'estudi, que fa part de l'ambiciós projecte europeu ATHLOS,, destinat a identificar els factors que porten a un envelliment saludable i amb qualitat de vida, analitza múltiples factors associats a la salut (capacitats físiques, salut mental, malalties cròniques, dèficits sensorials, etc. .) en una mostra de més de 140.000 persones majors de tot el món.

"L'estudi pretén obtenir una visió del que és envellir, basada no tant en l'edat sinó en la salut. L'objectiu és extreure conclusions a partir d'estudis poblacionals d'envelliment realitzats al llarg del món", expliquen els autors.

Fonts d'informació

Relacionan educación con envejecimiento saludable. CIBERSAM.

Wu, Y.-T., Daskalopoulou, C., Muniz Terrera, G., Sanchez Niubo, A., Rodríguez-Artalejo, F., Ayuso-Mateos, J. L., ... Prina, A. M. (2020). Education and wealth inequalities in healthy ageing in eight harmonised cohorts in the ATHLOS consortium: a population-based study. The Lancet Public Health, 5(7), e386-e394. https://doi.org/10.1016/S2468-2667(20)30077-3