Un gen implicat en el TDAH podria estar relacionat amb el consum de substàncies additives
La descoberta està basada en l'estudi de prop de 2.700 afectats pel TDAH de països com Estats Units, Colòmbia o Espanya; i revela que una variació concreta en el gen LPHN3 augmenta un 40% el risc de dependència a la nicotina en els pacients espanyols afectats pel TDAH. Però no tots els afectats manifesten conductes de perfil additiu, ja que s'ha trobat variacions en els perfils genètics dels pacients on determinats factors ambientals també poden jugar-hi un paper clau.
En la recerca hi ha participat els Drs. Bru Cormand i Noelia Fernàndez (Institut de Recerca Sant Joan de Déu – Institut de Biomedicina de la Universitat de Barcelona – CIBER de Malalties Rares), juntament amb els Drs. Josep Antoni Ramos-Quiroga i Marta Ribasés (Vall d'Hebron Institut de Recerca - CIBER de Salut Mental) i experts de la Universitat d'Antioquia i la Universitat Simón Bolívar a Colòmbia, entre altres institucions. La investigació ha estat liderada per els experts Drs. Mauricio Arcos-Burgos i Maximilan Muenke, de l'Instituts Nacionals de Salut a Bethesda (Estats Units).
Actualment, el TDAH és un dels trastorns psiquiàtrics més comuns en la infància i adolescència –es pot allargar fins a l'edat adulta- i es caracteritza per la hiperactivitat, la impulsivitat i el dèficit d'atenció en els afectats.
Un dels gens relacionats fins ara amb la susceptibilitat al TDAH és el LPHN3, que codifica la proteïna latrofilina 3, "una molècula relacionada amb la formació de connexions sinàptiques entre determinats tipus de neurones i, per tant, un bon candidat a tenir relació amb qualsevol trastorn psiquiàtric", detalla el Dr. Bru Cormand
La connexió entre el gen LPHN3 i el TDAH és una de les més ben estudiades en relació a l'etiologia de la malaltia. Aquest gen, a més, té influència sobre la resposta dels pacients a la medicació, el grau de severitat de la malaltia i l'aparició de conductes disruptives. No obstant això, fins ara no s'havia explorat en profunditat el possible vincle entre el gen LPHN3 i l'addicció a substàncies.
En el nou treball, els experts han aplicat un mètode innovador (Recursive-partitioning Frameworks), que integra informació clínica, demogràfica i genètica sobre un trastorn concret –en aquest cas, el TDAH- per predir un altre trastorn comòrbid (és a dir, que es presenta de forma concurrent), com ara l'addicció al tabac, l'alcohol, la cocaïna, el cànnabis o marihuana, entre d'altres.
Les conclusions apunten que, dins el grup d'afectats per TDAH espanyols, una variació concreta en el gen LPHN3 augmenta un 40% el risc de dependència a la nicotina. Els resultats són similars en el cas de l'alcohol i les drogues il·legals, que s'han estudiat de forma conjunta en el marc de la recerca.
Un 75% del TDAH té una base genètica i el 25% restant és atribuïble a factors ambientals que són molt variables, detallen els experts. Per tant, els factors externs també poden ser rellevants en la manifestació de les conductes additives en els afectats pel TDAH. Per exemple, determinats estils de vida o interaccions socials poden tenir-hi un paper important.
"A més, la cocaïna i altres substàncies addictives —alerta el Dr. Cormand— tenen una acció psicoestimulant similar a la del principal tractament farmacològic del TDAH. Això explicaria que, en alguns casos, els afectats les consumeixin com a automedicació pels seus efectes aparentment beneficiosos·.
El tractament psicològic, el farmacològic i la intervenció psicopedagògica són les estratègies combinades que resulten més eficaces en el tractament del TDAH. En el futur, caldrà impulsar nous treballs de caràcter clínic per analitzar la importància de la càrrega genètica en la susceptibilitat a presentar TDAH i en les conductes additives que poden afectar la salut del pacient.
Font d'informació
- Un gen implicat en el TDAH podria estar relacionat amb el consum de substàncies addictives. Universitat de Barcelona.
