“Fills i néts de la postguerra tenim més predisposició a patir obesitat, diabetis i problemes coronaris, però els podem evitar portant una vida saludable.”

La recerca, desenvolupada a partir de rates embarassades desnodrides, ha posat de manifest que els factors ambientals en l'úter poden predisposar no només als fills sinó també als néts a patir trastorns metabòlics.

Si la seva recerca es demostra en humans, podríem dir que el que mengen les dones embarassades durant la gestació pot influir en que els seus fills i els seus nets tinguin més risc de patir malalties com la diabetis?

Poden heretar un petit risc, però en realitat dependrà de la vida que portin els descendents. Si porten una vida saludable i mengen de manera saludable, fan esport i no fumen, aquest risc pot disminuir enormement.

En societats amb escàs accés al menjar també té prevalença aquest risc?

Sí. S’està observant que en països asiàtics com la Índia, on molta població passa de les zones rurals a les ciutats, l’explosió dels problemes metabòlics és molt elevada. Això és perquè en les ciutats tenen accés a menjar ràpid i hipercalòric.

Els fills i els nets de la guerra i la postguerra Espanyola tenim més risc a les malalties metabòliques?

La veritat és que existeixen molts pocs estudis perquè les dades disponibles són molt fragmentaries. Però sembla que sí existeix cert risc de patir problemes cardiovasculars en els descendents d’aquelles dones que estigueren exposades a problemes nutricionals durant la gestació (com a conseqüència del racionament existent en algunes regions de la Península). Tot i això, encara que tinguem certa predisposició, el desenvolupament de molts d’aquests problemes metabòlics dependrà dels hàbits que portem durant tota la vida. Per prevenir-nos és important viure de manera saludable, amb la lactància materna en un primer moment i, després, evitant els processats, sucres...

Quina ha estat la troballa més important de la seva investigació?

Observar que la desnutrició en l’úter influeix en l’expressió del gen. D’un gen que regula el metabolisme dels greixos i el colesterol en el fetge (LXRa). Això es deu en part a un canvi epigenètic, anomenat metilació de l’ADN. Aquest canvi afecta a l’expressió del gen, és a dir la quantitat que tenim en cada cèl·lula, sense canviar la seqüència subjacent del ADN.