"L'evolució de la pubertat avançada s'ha d’aturar, en alguns casos, per reduir el risc futur de patir síndrome metabòlica, diabetis i risc cardiovascular"
Entre un 5 i un 7% dels nadons neixen amb baix pes, per sota els 2.500gms, tot i que el 90% d'ells recupera el pes i talla normal al llarg del primer any de vida. Però si el creixement es produeix amb molta velocitat, sobretot a conseqüència d'una sobrealimentació, pot comportar seriosos problemes de desenvolupament, com la pubertat avançada, que al seu torn pot comportar diverses patologies com la síndrome de l'ovari poliquístic, la diabetis de tipus 2 o conferir major risc de problemes cardiovasculars. L'actiu grup de la Dra. Ibáñez analitza, entre d'altres estudis, la relació que hi ha entre el retard del creixement prenatal i les alteracions endocrino-metabòliques que pot patir la persona quan s'està desenvolupant o quan ja és adulta.
Quan es pot considerar pubertat avançada i, per tant, es recomana als pares portar els seus fills a l'especialista?
Es considera pubertat avançada quan la nena comença a desenvolupar el botó mamari, el primer signe de la pubertat, entre els 8 i 9 anys. En algunes nenes, la pubertat avançada té una evolució lenta, i no cal intervenir, però en altres, pot ser ràpidament evolutiva. En aquests casos, no és infreqüent que el desenvolupament puberal vagi precedit de pubarquia prematura, és a dir, aparició de borrissol públic abans dels 8 anys. Si la pubertat evoluciona ràpidament, la regla pot presentar-se entre els 10 i els 11 anys. Aquest avançament de la pubertat, encara que no és patològic, limita el temps de creixement i això significa que les nenes tindran menor talla, no creixeran més d'uns sis centímetres després de la regla.
Les seves investigacions han comprovat que aquest avançament puberal de ràpida evolució és més freqüent en nadons que han nascut amb baix pes i l'han recuperat de forma molt ràpida.
Efectivament, pot venir determinat pel pes de naixement, però també per la ràpida recuperació del pes normal i pel que pesa la nena en el moment actual. Si hi ha sobrepès segurament la pubertat anirà més ràpida i s'haurà d'intervenir per evitar problemes més endavant, com els ovaris poliquístics, que causen infertilitat, o la síndrome metabòlica, amb alt índex de teixit adipós a l'abdomen, hipertensió, o índexs elevats de colesterol o triglicèrids, que al seu torn pot derivar en malalties cardiovasculars o diabetis tipus dos.
Precisament un dels èxits del seu grup ha estat la prescripció de la Metformina per frenar la pubertat avançada.
És un producte innocu, sense efectes secundaris, econòmic i eficaç. Aquest sensibilitzant de l'acció de la insulina no es recepta en tots els casos, perquè algunes nenes amb pubertat avançada arriben a la consulta amb una talla alta, sense marcadors de risc metabòlic i no requereixen medicació, només un bon control mèdic. Mentre que en la pubertat avançada cada cas ha de ser tractat individualment, en la pubertat precoç, que s'inicia abans dels 8 anys, el tractament frenador està molt més definit.
Què passa quan les nenes que arriben a la seva consulta ja han tingut la seva primera menstruació?
Aquí ja no podem fer res per frenar el seu desenvolupament. Per això és convenient que, davant els primers signes de pubertat avançada amb antecedents de baix pes en néixer i recuperació accelerada, s'acudeixi al pediatre.
Què poden fer les mares, durant el seu embaràs, per evitar el baix pes dels seus nadons?
Hi ha molts casos en què no es comprova cap relació entre el comportament de la mare amb el baix pes del nadó per la seva edat gestacional ( BPEG ). Però sí que hi ha condicionants que el poden propiciar, com fumar, beure alcohol, l'estrès, no nodrir-se bé i allargar l'edat de la maternitat. Aquests comportaments també expliquen alguns perquès de l'augment de nens prematurs i de baix pes que hi ha avui dia.
I per evitar el creixement accelerat?
No sobrealimentar al bebè, no tenir pressa. També recomano la lactància materna.
Què passa amb els nens?
Estan menys estudiats, perquè és més difícil de detectar el primer signe de pubertat, que és l'augment del volum testicular.
En aquests moments, en quins estudis està centrant els seus esforços?
Estem estudiant quins són els factors genètics que condicionen el BPEG. Per a això comparem mostres de placentes de nounats amb BPEG amb les de nens normals per poder identificar nous gens candidats implicats en el creixement fetal. La finalitat és detectar precoçment pacients amb BPEG amb risc de desenvolupar malalties metabòliques.
Més informació sobre els assajos clínics del grup en aquesta web, apartat Endocrinologia: http://www.fsjd.org/ca/assaigs-cl%C3%ADnics-en-curs-de-l-hospital-materno-infantil-sant-joan-de-d%C3%A9u_40621