Bellvitge i Sant Joan de Déu identifiquen les variants genètiques associades a les formes més greus de la malaltia d’Stargardt

La recerca en malalties minoritàries com la d'Stargardt només és possible en centres de recerca de referència. En aquest cas, Bellvitge i Sant Joan de Déu comparteixen la Unitat de Distròfies Hereditàries de la Retina i cobreixen la transició dels pacients infantils i adolescents a l'edat adulta.

Pels familiars d'un infant amb la malaltia d'Stargardt, la pregunta és sempre la mateixa: com evolucionarà la pèrdua de visió? Avançarà molt ràpid? Quanta visió podrà conservar? Aquesta malaltia minoritària provoca la pèrdua de visió progressiva i irreversible a la zona central de la retina i està lligada a diverses mutacions al gen ABCA4. Hi ha diversos tractaments en desenvolupament però encara no té cura, les úniques mesures que es poden oferir als pacients van dirigides a alentir la progressió de la malaltia i a personalitzar l'acompanyament mèdic. Un dels reptes és predir l'evolució de la malaltia, ja que hi ha molta variabilitat entre els diferents pacients i això genera molta incertesa. La recerca és l'única via per trobar respostes.

Ara, l'equip de distròfies hereditàries de la retina de Bellvitge i Sant Joan de Déu ha identificat quines variants del gen ABCA4 s'associen a les formes més greus d'aquesta malaltia minoritària. Això permetrà predir millor l'evolució i severitat de la malaltia en cada pacient des del moment del diagnòstic. Tenir més informació sobre la severitat de cada variant genètica també permetria donar millor consell reproductiu a parelles portadores i enfocar futurs assajos clínics, asseguren els investigadors. En l'estudi, publicat a la revista internacional Investigative Ophthalmology & Visual Science, han analitzat dades clíniques i genètiques de 245 persones ateses en set centres de referència de tot l'Estat, sent una de les cohorts més àmplies estudiades fins ara en aquesta malaltia.

Bellvitge i Sant Joan de Déu comparteixen la unitat de Distròfies Hereditàries de la Retina, que és referent a nivell estatal i fa seguiment de la malaltia des de l'edat infantil o juvenil fins l'edat adulta gràcies a l'estreta col·laboració entre els professionals dels dos centres.

La incertesa, la principal preocupació en la pèrdua de visió

La malaltia d'Stargardt acostuma a debutar en la infància o l'adolescència amb símptomes com dificultat per llegir o per reconèixer cares, i va avançant al llarg dels anys amb una evolució molt variable entre diferents pacients: alguns poden empitjorar molt ràpidament i perdre molta visió i en d'altres la malaltia avança molt lentament. En tractar-se d'una malaltia minoritària, és molt més difícil estudiar aquesta heterogeneïtat i definir bé un pronòstic i un acompanyament. Això fa que cada petit pas científic esdevingui especialment rellevant per donar resposta als pacients i familiars i descobrir nous tractaments. Els resultats d'aquest estudi posen llum a aquesta incertesa: s'ha observat que la combinació de dues variants severes o nul·les del gen ABCA4 s'associen amb una afectació retinal més extensa i amb estadis més avançats de la malaltia. A més, la durada de l'afectació és un dels factors que més influeixen en la progressió.

"Fins ara no podíem orientar amb prou precisió una família sobre si la pèrdua de visió seria lenta o més ràpida. Aquest estudi demostra que el tipus de variant genètica no només confirma el diagnòstic, sinó que també ens ajuda a anticipar l'evolució i a personalitzar el seguiment", explica la Dra. Estefanía Cobos, oftalmòloga de l'Hospital de Bellvitge, co-coordinadora de la Unitat i investigadora de l'IDIBELL.

La genètica com a eina pronòstica

El treball permet refinar la classificació de les variants genètiques i incorporar la informació molecular com a eina pronòstica clínica, cosa que ajudarà a donar millor resposta als pacients i als seus familiars. "No totes les variants del gen tenen el mateix impacte. Poder distingir quines s'associen a formes més severes ens permet oferir un assessorament genètic més precís i prendre decisions de seguiment amb més informació", assenyala Anna Esteve, assessora genètica de la Unitat de Genètica de l'Hospital Universitari de Bellvitge.

Aquesta informació també serà valuosa en casos de consell reproductiu al saber la severitat de les variants genètiques d'un portador que vulgui tenir descendència, i a l'hora de seleccionar pacients per futurs assaigs clínics amb teràpies que ara estan en desenvolupament. Així es vol avançar cap a un model de medicina de precisió en oftalmologia.

Referència en assistència i recerca

Avenços científics com aquests només són possibles en ecosistemes de recerca en salut de referència i ampli abast territorial com són Bellvitge i Sant Joan de Déu. En aquest sentit, la Unitat de Distròfies Hereditàries Bellvitge - Sant Joan de Déu està en funcionament des de 2016, està reconeguda com a unitat de referència estatal (CSUR) i forma part de la xarxa europea de centres especialitzats en malalties minoritàries oculars (ERN Eye). Els equips d'oftalmologia dels dos centres treballen conjuntament per fer facilitar la transició dels pacients infantils i adolescents a l'edat adulta i el conseqüent canvi de centre mèdic, a més de fer recerca en la malaltia. Aquesta concentració de casos d'alta complexitat i d'un ampli rang d'edats ha permès reunir una de les cohorts més àmplies analitzades a l'Estat en malaltia de Stargardt.

La recerca en distròfies hereditàries de la retina d'aquest equip forma part de REMMA Bellvitge, el primer programa de recerca de l'Estat centrat en malalties minoritàries de l'adult. Impulsat per l'IDIBELL dins el Campus Salut Bellvitge, REMMA potencia la recerca translacional amb un enfocament interprofessional, multidisciplinari i de medicina de precisió. En última instància, REMMA permet accelerar el diagnòstic, millorar l'acompanyament, descobrir nous tractaments i reforçar l'equitat territorial en les malalties minoritàries de l'adult.