Segons l'informe PRECA, el 40% dels interns de presons espanyoles pateix algun tipus de transtorn mental

L'informe de prevalença de transtorns mentals en centres penitenciaris espanyols (PRECA) recull que vuit de cada deu ingressats a les presons espanyoles han patit al llarg de la seva vida un transtorn mental. D'aquesta població reclusa, un 76% presenta història de transtorn per ús de substàncies, principalment l'alcohol y la cocaïna.

El Dr. Enric Vicens, responsable de l'Àrea d'Hospitalització Psiquiàtrica Parc Sanitari Sant Joan de Déu, de Sant Boi de Llobregat, destaca l'estreta relació entre el consum de drogues i el transtorn mental: "La majoria dels presos amb transtorns afectius mostra també historia de consum de drogues". I afegeix que "encara que al medi penitenciari, el consum es redueix, no sempre s'anul·la. Sabem que a les presons continua havent-hi consum de substàncies, encara que lògicament no als percentatges que recull l'estudi", especifica.

El 41% dels presos espanyols pateix algún tipus de transtorn mental, segons s'ectreu de l'estudi PRECA, liderat pel Director de l'Àrea d'Hospitalització Psiquiàtrica Parc Sanitari Sant Joan de Déu el Dr. Enric Vicens, que també ha assegurat durant la presentació d'aquest treball de recerca que "el 84 % ha patit alguna malaltia mental al llarg de la seva vida, la prevalènça de les malalties mentals en els reclusos és 5 vegades major que en la població general". I els malalts que prenen drogues tenen 3 vegades més de possibilitats de reincidir, dada que s'eleva fins a 5 vegades més si el pres ha complert condemna en més d'una ocasió.

Així, una de les recomanacions de l'estudio PRECA va dirigida als serveis de salut penitenciària per a que implementin programes integrals i específics que abordin el transtorn mental, ja sigui per l'abús de substàncies com altres patologies greus que generen importants dificultats com la psicosis.

"És molt important que les autoritats dels centres penitenciaris identifiquin als interns amb transtorn mental en un moment determinat, no només per a tratar-los adecuadament sinó també, de cara a la sortida, per a prevenir la comissió de nous delictes", apunta el coordinador del PRECA.
L'estància en el medi penitenciari pot servir per a detectar i tractar el problema. "Els metges que atenen de primera instància als presos han d'incloure dins de la seva avaluació la detecció de patologies psiquiàtriques i fer una història molt detallada del consum de substàncies", recomana el Dr. Vicens.
A l'actualitat, segons el PRECA, el 40% dels interns de presons del nostre país pateix algún tipus de transtorn mental. D'aquí es dedueix que el medi penitenciari no resulta el lloc més adecuat per a tractar una malaltia mental.

Una de les principals conclusions de l'estudi és que la prevalènça de la patologia psiquiàtrica entre els reclusos espanyols és 5 vegades superior a la de la població general.  Seguint les dades del propi PRECA, encara que el transtorn per abús de substàncies és el més freqüent (76,2%), a presó també es donen altres transtorns como el d'ansietat  (45,3%), transtorn afectiu (41%) i transtorn psicòtic (10,7%).

Les dades del PRECA han donat els seus fruits, fent que tant la Fundación Manantial com l'Obra Social Caja Madrid posin en marxa el 'Pla d'Atenció Integral a persones amb Transtorn Mental en Àmbit Penal i Penitenciari'. Aquestes dades també suggereixen que els serveis de salut mental penitenciaris formin part de la xarxa d'assistència psiquiàtrica i social comunitària per a garantitzar un tractament integral d'aquesta població de risc. Un punt d'actuació del Pla d'Àmbit Penitenciari és incorporar a les persones que surten de presó a aquesta xarxa assistencial.

La iniciativa, pretèn donar "una resposta efectiva a les diferents circumstàncies que ha de fer front una persona amb un transtorno mental com la psicosis, involucrada en un procés penal o internada en un centre penitenciari", resumeix Javier Pallarés, director del Pla.

Durant el 2012 es porta a terme una campanya de formació i sensibilització dirigida a jutges, abogats, metges forenses, personal penitenciari i a la societat en general  "per a profunditzar en el coneixement de la psicosi i no deixar-se emportar per prejudicis", indica.

Per altra part, el Dr.Óscar Sanz, psiquiatra adjunt de la Unitat d'Hospitalització Psiquiàtrica Penitenciària de Catalunya del Parc Sanitari Sant Joan de Déu, és el director de l'estudi "Conseqüències del TDAH no tractat: Un estudi en població psiquiàtrica penitenciària", ja que el transtorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat (TDAH) ha estat el seu objecte d'estudi durant l'any 2009. Segons el doctor Sanz, "els estudis realitzats en diversos països europeus indiquen que aproximadament un 30 per cent de la població penitenciària podria patir aquest transtorn". Aquest estudi, realitzat sobre 114 interns en tractament psiquiàtric, és la primera part de la recerca que continuarà aquest mateix any amb l'objectiu d'analitzar la prevalènça del TDAH sobre el total de la població reclosa en el Centre Penitenciari de Brians 2 (a la província de Barcelona). Els resultats obtinguts, han establert que "els pacients penitenciaris amb TDAH delinqueixen més joves, amb una mitjana de comissió del primer delicte de 22 anys sobre els 29 anys de mitjana de la resta de reclusos amb altres patologies psiquiàtriques; cometen major nombre de delictes, amb una mitjana de 7,8 delictes davant els 3,9 de la resta de pacients; i presenten majors consums de drogues des d'edats més joves i en quantitats més elevades", afirma el Dr. Óscar Sanz.