Noves evidències sobre l’associació entre l’endometriosi i les experiències traumàtiques i estressants

Un estudi internacional en què participa la Marina Mitjans investigadora de l'Institut de Recerca Sant Joan de Déu (IRSJD), l'Institut de Biomedicina de la UB (IBUB) i del Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa de Salut Mental (CIBERSAM) ha trobat noves proves que vinculen les experiències traumàtiques i els esdeveniments estressants amb l'endometriosi. 

En concret, les evidències mostren que aquesta afecció sembla que està vinculada estretament al trauma per contacte, és a dir, casos en què hi ha una interacció física directa entre la víctima i l'abusador, com, per exemple, en maltractaments físics o agressions sexuals. A més, mitjançant anàlisis genètiques, s'ha descobert que aquesta relació seria independent de la predisposició genètica a patir endometriosi. Aquests resultats, publicats a la revista JAMA Psychiatry, podrien ser d'ajut si es tenen en compte a l'hora de detectar l'endometriosi, la qual afecta 190 milions de dones en edat reproductiva a tot el planeta. 

Dora Koller, primera autora de l'article i Investigadora del Departament de Genètica, Microbiologia i Estadística de la Facultat de Biologia de la UB, explica que «si bé els traumes psicològics s'han associat amb l'endometriosi, fins ara hi havia poca informació sobre el paper que hi fan el tipus de trauma i la predisposició genètica». Koller, que també és investigadora en el Departament de Medicina de l'Escola de Medicina Yale (Estats Units), assenyala que «aquests resultats desafien els paradigmes establerts, ja que descobreixen els mecanismes genètics compartits que associen l'endometriosi amb el trastorn d'estrès posttraumàtic i altres tipus de traumes, alhora que proporcionen nous coneixements sobre com els diferents tipus d'esdeveniments traumàtics s'associen amb la malaltia». 

En el treball també hi ha participat Marina Mitjans, investigadora del mateix Departament, de l'Institut de Biomedicina de la UB (IBUB), de l'Institut de Recerca Sant Joan de Déu (IRSJD) i del Centre de Recerca Biomèdica en Xarxa de Salut Mental (CIBERSAM). La resta d'autors formen part de la Universitat de Bergen (Noruega), l'Institut Karolinska (Suècia), la Universitat d'Oxford (Regne Unit), així com l'Escola T. H. Chan de Salut Pública de la Universitat Harvard i l'Hospital General de Massachusetts (Estats Units). 

Estudi amb més de 240.000 dones 

La recerca s'ha basat en anàlisis observacionals i genètiques de dades de 8.276 dones amb endometriosi i 240.117 pacients de control, inscrites en el Biobanc del Regne Unit (UK Biobank), una base de dades biològiques de persones d'aquest país. «El nostre estudi mostra que les qui tenien endometriosi també tenien més probabilitats d'informar que havien experimentat certs fets traumàtics, en comparació amb les persones sanes», destaca Koller. Per exemple, les persones amb endometriosi tenien una probabilitat un 17 % més alta d'haver presenciat una mort sobtada, una probabilitat un 17 % superior d'haver patit una agressió sexual a l'edat adulta, i una probabilitat un 36 % més gran d'haver rebut un diagnòstic que hagués amenaçat la seva vida. 

Per explorar la connexió entre els diferents tipus de trauma, els investigadors van fer una anàlisi de classe latent, una eina de recerca que serveix per descobrir grups ocults en un conjunt de dades. «Un nombre més alt de casos d'endometriosi es podien relacionar amb traumes emocionals, físics i sexuals», apunta Koller. 

Trastorn d'estrès posttraumàtic i maltractament infantil 

Les anàlisis genètiques de la recerca van consistir principalment a fer un estudi d'associació del genoma complet (en anglès, amb les sigles GWAS) de l'endometriosi, així com una anàlisi de la interacció entre els esdeveniments traumàtics i el risc poligènic d'endometriosi, un enfocament que avalua l'impacte combinat de múltiples variants genètiques en el desenvolupament d'una malaltia, en lloc de centrar-se en un sol gen. Els resultats d'aquestes anàlisis han revelat que la malaltia es correlaciona genèticament amb diverses situacions associades al trauma, i l'evidència més sòlida és la vinculada amb el trastorn d'estrès posttraumàtic i el maltractament infantil.

«El trauma infantil -per exemple, haver sentit a la infantesa que cert membre de la família l'odia i haver patit maltractaments físics familiars- també es va relacionar amb l'endometriosi, la qual cosa destaca el paper potencial de les experiències adverses primerenques en la configuració del risc i la progressió de l'endometriosi», subratlla la investigadora. 

Altres relacions que s'han inferit genèticament inclouen situacions relacionades amb el fet que la persona participant en l'estudi disposés d'algú que la pogués portar a rebre atenció mèdica durant la infantesa. Segons Koller, aquest aspecte seria «especialment important» en el cas de l'endometriosi, ja que tenir com a cuidadores persones que garanteixin l'accés a metges durant aquesta etapa de la vida pot influir en la resiliència davant l'estrès i en el comportament de cercar aquesta atenció, de manera que es redueix la probabilitat d'un diagnòstic i un tractament insuficients. «És possible que qui no té el suport de persones cuidadores tingui menys probabilitats de defensar la salut», apunta la investigadora. 

Mecanismes independents de la predisposició genètica 

Els resultats també mostren que la relació entre el risc genètic d'endometriosi i els traumes no sembla que es degui a una interacció directa entre els gens i l'ambient, sinó que s'explicaria per correlacions entre aquests dos elements. És a dir, per exemple, persones amb certa predisposició genètica podrien ser més propenses a experimentar o recordar certs fets traumàtics, la qual cosa podria influir en el risc que desenvolupessin endometriosi. Koller subratlla que «sobre la base de la reclassificació de l'endometriosi com una malaltia sistèmica crònica amb manifestacions fora del tracte reproductiu que va proposar Hugh Taylor -també coautor de l'estudi actual-, les nostres troballes destaquen com els traumes de la infantesa i l'edat adulta poden contribuir a la patogènesi de l'endometriosi amb mecanismes que semblen independents de la predisposició genètica». 

Estratègia de diagnòstic precoç 

Els vincles que s'han identificat entre l'endometriosi i els esdeveniments traumàtics coincideixen amb un estudi anterior del mateix equip de recerca que relacionava la malaltia amb la depressió, l'ansietat i els trastorns alimentaris. Aquestes troballes combinades posen de manifest la rellevància d'avaluar la salut física i mental de pacients amb endometriosi.

«Encara que serà necessari confirmar els resultats amb altres cohorts, suggereixen que podríem dissenyar programes de detecció primerenca de l'endometriosi tenint en compte no tan sols factors genètics, sinó també antecedents de traumes físics o altres factors de risc. Això ajudaria a identificar i tractar la malaltia de manera més integral i efectiva», conclou la investigadora.

Article de referència

Koller, Dora; Lokhammer, Solveig et al. «Linking childhood and adult trauma to endometriosis 1 through observational and 2 genetic analyses». JAMA Psychiatry, febrer de 2025. DOI: 10.1001/jamapsychiatry.2024.4694