"A través d'aquest estudi tornem a posar el focus en les vivències de persones amb psicosi, i no tant en els seus símptomes"
Helena García és una investigadora de l'Institut de Recerca Sant Joan de Déu · Parc Sanitari Sant Joan de Déu i el Departament de Psicologia Clínica i Psicobiologia de la Universitat de Barcelona. Recentment ha publicat un article sobre la relació entre la identitat personal i la psicosi amb pacients dels CSMAs i hospitals de dia del Parc Sanitari Sant Joan de Déu; dins de la seva tesi doctoral sobre la identitat personal i la salut mental.
Ens podries definir que entenem per identitat personal?
Definim la identitat personal com la imatge que té la persona de si mateixa i de la gent important per a ella. És a dir, la identitat personal no només ens defineix a nosaltres sinó que també incideix en com definim als altres. Per exemple, si jo tendeixo a definir-me d'una manera rígida, en termes de blanc o negre (molt intel·ligent o molt ximple, molt tímid o molt extravertit, etc.), és probable que tendeixi a definir els altres de la mateixa forma.
Quines són les influències que afecten la definició de la identitat personal?
És una barreja de tot, a mesura que anem creixent anem construint la nostra pròpia identitat. En un primer moment la vam construir d'acord amb allò que ens diuen els altres. I a poc a poc anem afegint nous atributs, en funció de les nostres experiències de vida, i de com ens defineixen els altres. D'aquesta manera, podem dir que anem construint o descrivint a partir dels diferents intercanvis amb els altres i les nostres vivències. Això un procés continu al llarg de la vida.
Si traslladem la identitat personal al camp de la salut mental, veiem que per exemple rebre un diagnòstic d'una malaltia determinada, ja ens impacta directament en la nostra forma de veure el món i afrontar el problema. Però també presentar una simptomatologia concreta, per exemple en la psicosi, té una relació amb les característiques que defineixen la identitat personal. Concretament volíem veure la seva relació amb els símptomes positius i negatius.
Què són els símptomes negatius i positius de la psicosi?
Habitualment els símptomes positius de les psicosis són aquells que més coneix la gent: deliris, al·lucinacions, mania persecutòria, etc. Els podries definir com aquell conjunt de característiques que no són presents a la població sana. En canvi, els símptomes negatius és quan la persona malalta deixa de tenir una funció psicològica bàsica que està present en la població sana. Una persona amb símptomes negatius deixa de tenir motivació, sentir plaer quan realitza activitats quotidianes, tendeix a tenir un nivell emocional pobre. Per exemple, quan parlem amb ells tenen una expressió facial plana, no expressa res o molt poc en l'intercanvi humà, i també poden parlar molt poc.
Quins tipus de relacions vau veure entre la identitat personal i el tipus de símptomes?
En el cas dels símptomes positius vam veure que els pacients se sentien molt invalidats. És a dir, mostraven baixos nivells d'autoestima i sentien que eren molt diferents en relació amb les altres persones del seu entorn. I d'altra banda, tendien a descriure a si mateixos i als altres d'una manera més rígida, usant termes més extrems. Perquè ens entenguem, es percebien com a jutges de si mateixos i els altres.
En canvi les persones que tenien més símptomes negatius, presentaven una vida molt empobrida i una percepció de si mateixos i els altres també molt pobre. Els pacients tenien molt pocs amics o cap, realitzaven poques activitats i molts d'ells estan aïllats de la societat. Això impactava en la forma de veure a si mateixos i als altres. Per exemple quan els preguntàvem que atributs definien la seva persona, no sabien dir-nos més de tres o quatre.
Així doncs en el nostre estudi vam veure que determinades característiques de la identitat personal estan relacionades amb la tipologia de símptomes en la psicosi.
Com podem traslladar aquests resultats a la millora de la pràctica clínica en salut mental?
Creiem que els nostres resultats tenen un impacte directe amb la pràctica clínica. Des de l'inici del projecte molts clínics (psiquiatres, psicòlegs, infermers, etc.) ens derivaven seus pacients per incorporar a l'estudi, ja que el veien molta rellevància dins de les seves tasques assistencials. Amb els resultats a la mà, podem dir que gràcies al nostre estudi podem fer una aproximació més personal al pacient i crear una teràpia específica més d'acord amb la seva identitat personal. Fins ara, ens havien ensenyat que el pacient amb psicosi era una persona amb un conglomerat de símptomes. I moltes vegades havíem oblidat que darrere hi havia una persona amb patiment i unes experiències de vida. El que hem aconseguit amb aquest estudi és tornar a posar el focus en la persona, valorar com està vivint la seva vida, com es veu a si mateix com està veient el seu entorn.
Ara ens plantegem reproduir en estudi amb una mostra de pacients amb depressió, amb controls sans i també analitzar si hi ha diferències entre homes i dones que pateixen psicosi.
