"La recerca de la salut en el procés migratori reflecteix necessitats fonamentals per al benestar social"

L'estudi iniciat el 2018 està centrat en l'anàlisi dels factors de risc i de protecció del procés migratori que influeixen en la salut, el funcionament i la integració social.

Aquest projecte forma part d'una iniciativa en l'àmbit nacional en col·laboració amb la Fundación Juan Ciudad i finançat pel Ministeri de Treball, Migracions i Seguretat Social.

Quina metodologia heu utilitzat per analitzar l'impacte en la qualitat de vida i la integració de les persones immigrants?

Durant tot el 2018 el nostre equip de recerca ha realitzat gairebé 2.000 entrevistes a persones que havien arribat a la ciutat de Barcelona durant els últims cinc anys. Vam dividir els entrevistats en diferents col·lectius culturals pertanyents a cinc comunitats lingüístiques: immigrants de parla castellana, anglesa, urdú, àrab i xinesa.

Aquesta multiculturalitat requereix un equip d'experts de cada comunitat?

Efectivament, la gran multiculturalitat de la mostra va requerir un equip multidisciplinari sensibilitzat amb les diferents cultures i expert en idiomes, amb l'objectiu de poder trencar les barreres culturals amb els entrevistats.

Quin tipus de preguntes realitzàveu?

Les preguntes de l'entrevista cobrien una àmplia varietat de temes des de la percepció de la qualitat de vida i salut de l'entrevistat. Fins a factors relacionats amb característiques sociodemogràfiques i psicològiques (com ara la resiliència), o bé factors relacionats amb el procés de migració per se i factors relacionats amb l'ambient social i ocupacional en el nou país.

Com vau realitzar el reclutament dels voluntaris per les entrevistes?

Barcelona és una ciutat amb un gran teixit associatiu i socials, la qual cosa ens ha permès fer el reclutament a través del contacte amb centres socioculturals, associacions i centres d'atenció primària. Completarem aquest reclutament amb accions de difusió més específiques per a cada col·lectiu; per exemple sabíem que la comunitat xinesa és molt activa en grups i xarxes socials, així que vam usar aquesta línia de difusió. En altes comunitats, ens centrarem en establir vincles de confiança a través d'entitats que ja realitzen una tasca molt important dins de cada comunitat com l'Associació de Treballadors Pakistanesos o la Fundació Bayt Al-Thaqafa.

En quin punt us trobeu del projecte?

Ara, ens troben en la fase d'anàlisi de les dades obtingudes de les entrevistes, on pretenem conèixer l'impacte real del procés migratori en el benestar i la salut en els primers anys d'arribada.

Què ens pots dir d'aquests resultats preliminars?

Un dels resultats que hem observat és una clara diferència de gènere. En general a tots els col·lectius podem veure que les dones acabades d'arribar tenen majors dificultats que els homes. Especialment a aquells col·lectius on les donen presenten més dificultats i barreres, com les comunitats pakistaneses o àrabs. Aquesta diferenciació entre homes i dones provoca que, en ocasions, elles tinguin més dificultats per accedir als recursos, més percepció de malestar i en conseqüència una pitjor condició de salut.

Existeixen aspectes comuns entre els diferents col·lectius d'immigrants?

La percepció de desconfiança és comú quan s'arriba a un nou país. La majoria dels entrevistats ens expressaren la dificultat d'adaptar-se al nou entorn, entendre la llegua, les tradicions i/o costums. A més, també sol ser una preocupació comuna el fet de trobar una feina que permeti a la persona relacionar-se i millorar el seu estatus socioeconòmic. En general totes les cultures mostren necessitats humanes comunes.

Un dels objectius el projecte és influir en la societat, com ho fareu?

En primer lloc actuarem en les associacions de suport i grups socials que troben les persones en arribar aquí. En aquestes realitzarem un treball conjunt i cohesionat de promoció i prevenció de la salut. Per això, volem realitzar una guia en l'àmbit sociosanitari per oferir un millor abordatge del procés migratori i que sigui oberta a les diferents sensibilitats culturals. A més que sigui una eina d'ús nacional perquè, en última instància, pugui reivindicar necessitats i influir en les polítiques públiques. La recerca de la salut en el procés migratori ajuda a reflectir necessitats fonamentals pel benestar social de tots.

Paral·lelament volem fer reflexionar la societat sobretot el que comporta un procés migratori per a ambdues parts, posar de manifest quines són les barreres o dificultats que les persones es troben a l'arribar al nostre país i, sobretot, trencar mites i estereotips. Per a fer-ho possible volem començar per recopilar frases resum de cada persona on ens expliquin les seves experiències, vivències o sentiments de nouvinguts. Estem treballant en el desenvolupament d'una pàgina web on anirem publicant tots els nostres avenços.

Aquest 2019 comenceu la segona fase del projecte, en què es diferencia de l'anterior?

El primer projecte llançava una mirada a la primera etapa del procés migratori, la primera adaptació sociocultural, l'ús dels serveis, el suport social percebut, etc. En aquesta segona fase analitzarem casos de persones que portin entre 5 i 15 anys a la ciutat; amb l'objectiu de conèixer com ha estat la seva adaptació i integració, si se senten part de la cultura local, si han vist les seves expectatives completes o frustrades, que han conservat o canviat de les seves tradicions i formes d'actuar; i com tot això ha influenciat en la seva salut i benestar.

Investigadors principals del projecte: Paula Cristóbal Narváez, Yolanda Osorio Lopez i Josep Maria Haro Abad.

Equip de treball format per: Andrea de la Garza Puentes, Ivet Bayes Marin, Iris Gonzalez Schiller, Yuelu He, Sergio Salinas Gonzalez, Shazra Javed, Felipe Villalobos Martinez, Wafae Moussaoui, Merche Espinal Cabeza.

Informació relacionada

Projecte: Investigación sobre trastornos mentales en población inmigrante y refugiada: prevalencia, factores asociados y tratamiento recibido

• Període: 01/01/2018 - 31/12/2018
• Entitat Finançadora: Ministerio de Trabajo, Migraciones y Seguridad Social
• Referència: II IN 170717 EN 162 FA 01
• Investigadors principals: Josep Maria Haro Abad / Paula Cristóbal / Yolanda Osorio.
• Import concedit: 109.058,00 €

Projecte: Estudio de Bienestar y Salud post Migración: Detección de Necesidades Psicosociales y Sanitarias.

• Període: 01/01/2019 - 31/12/2019
• Entitat Finançadora: Ministerio de Trabajo, Migraciones y Seguridad Social
• Referència: II IN 180803 EN 162 FA 01
• Investigadors Principals: Josep Maria Haro Abad / Paula Cristóbal / Yolanda Osorio.
• Import concedit: 114.652,00 €