"El subgrup molecular del medul·loblastoma del pacient: element clau per al tractament personalitzat"
Les Dres. Cinzia Lavarino i Soledad Gómez, ambdues investigadores de l'Institut de Recerca Sant Joan de Déu i el Laboratori de Tumors del Desenvolupament de l'Hospital Sant Joan de Déu, han dissenyat una nova metodologia per a classificar els medul·loblastomes pediàtrics de forma més ràpida, precisa i senzilla i, que, a més estarà a l'abast de molts centres hospitalaris.El medul·loblastoma és el tumor cerebral maligne més comú en l'edat pediàtrica, i representa actualment el 20% dels tumors en nens.
Com ha avançat en els últims anys la recerca en medul·loblastoma?
Anys enrere es tenien menys coneixements sobre les característiques genètiques dels medul·loblastomes del que es tenen actualment, per això el tractament era igual en tots els casos. Durant l'última dècada, això ha canviat i, molts grups internacionals hem unit els nostres esforços per a realitzar estudis més globals i complets. Aquesta casuística juntament amb l'evolució de la tecnologia, la capacitat d'anàlisi i el desenvolupament dels estudis genòmics ha permès que els investigadors descobríssim que els medul·loblastomes són molt més complexos i heterogenis del que pensàvem en un inici. En aquests moments sabem que existeixen 4 subgrups principals.
Quins són aquests 4 subgrups principals de medul·loblastoma?
La classificació en 4 subgrups ha estat definida i descrita per dos grans grups internacionals d'investigació, un a Toronto (Canadà) i l'altre a Heidelberg (Alemanya); i permet classificar els tumors segons el seu perfil d'expressió gènica i metilació en WNT, SHH, Grup 3 i Grup 4. Cada una d'aquests presenta una evolució clínica diferent, d'aquí la importància per l'oncòleg i el pacient de poder conèixer quin és el seu subgrup.
Quina és la metodologia usada pera a poder classificar els medul·loblastomes?
Fins ara l'única manera de poder classificar aquests tumors era enviar mostres als laboratoris de Toronto o Heidelberg, ja que eren els únics que disposaven de la plataforma genòmica que permetia fer-ho. Aquests estudis eren molt cars i els resultats trigaven vàries setmanes a arribar a mans del metge.
Per aquest motiu vau decidir dissenyar una nova metodologia?
Si, el nostre grup es va plantejar la necessitat de simplificar aquesta metodologia i trobar una forma més àgil per a poder aplicar la classificació al nostre hospital. D'aquesta manera fou com començarem el nostre projecte. La Dra. Soledad Gómez, com a part de la seva tesi doctoral, s'ha dedicat durant dos anys a analitzar les dades genòmiques de més de 1.500 mostres amb l'objectiu de trobar el nombre mínim de marcadors que ens permeteren classificar de manera correcta, precisa i, sobretot, ràpida.
Quin és el procés que segueix una mostra amb aquesta nova metodologia?
Quan el patòleg confirma el diagnòstic del medul·loblastoma, el nostre equip recull una mostra del tumor. Aquesta mostra l'analitzem al laboratori usant un primer panell de 6 marcadors epigenètic que ens permeten classificar en tres grups: WNT, SHH i el tercer grup non-WNT/non-SHH, amb una precisió molt alta (al voltant d'un 99%). Si la mostra està al tercer grup, utilitzem el segon panell que ens permetrà diferència entre el Grup 3 i 4. En finalitzar el procés retornem els resultats a l'oncòleg amb un marge de dues setmanes.
Tot aquest procés està a l'abast de la majoria de centres que tracten nens amb tumors cerebrals, ja que les tecnologies i metodologies que s'utilitzen es troben en els seus propis laboratoris, d'aquesta manera resultarà accessible a centres de tot el món.
Per a la pràctica clínica per què és important aquesta classificació?
Poder conèixer quin tipus de medul·loblastoma presenta el pacient permetrà a l'oncòleg poder ajustar i canviar les estratègies de tractament. Per a nosaltres és molt important poder utilitzar tractaments específics dirigits i adaptats a cada tumor, per això hem de dedicar molt esforç a estudiar les alteracions genètiques de cada tumor i poder anar desglossant aquests 4 subgrups principals. Abans tots els pacients es tractaven de la mateixa manera, tot i que es veia que no tots responien igual. Això limitava molt el desenvolupament futur d'aquests nens, ja que els efectes secundaris del tractament poden provocar seqüeles severes permanents.
D'altra banda, aquesta classificació també és important per al desenvolupament de nous assaigs clínics, ja que en ells es testegen nous fàrmacs dirigits a les alteracions genètiques pròpies de cada grup i per aquest motiu primer hem de poder classificar els pacients.
El futur de l'oncologia serà poder tenir un perfil de les alteracions genètiques de cada tumor i així poder conèixer amb antelació quina serà la seva evolució clínica, amb l'objectiu de realitzar un tractament més precís i ajustat. Hem d'aconseguir anticipar l'evolució clínica del tumor.
