"Gairebé dos de cada 10 medicaments receptats no van a recollir-se a la farmàcia"
A Catalunya, el 17,6% dels medicaments que es recepten per primera vegada no es van a recollir a la farmàcia durant el primer mes, afirma el Dr. Ignacio Aznar, investigador del Institut de Recerca Sant Joan de Déu i el Parc Sanitari Sant Joan de Déu. Així de concloents són els resultats de la seva tesi doctoral, “El problema de la no iniciació del tractament farmacològic: avaluació amb mètodes quantitatius”, dedicada a l'estudi, per primera vegada realitzat en l’àmbit estatal, de la prevalença a la no iniciació del tractament farmacològic.
Segons els resultats, els principals motius que comporten que un medicament prescrit no es reculli a la farmàcia apunten a una decisió multifactorial. Els pacients, que davant una nova prescripció decideixen no anar a retirar el medicament, solen prendre aquesta decisió després d'un balanç risc-benefici del medicament, una preferència per un abordatge no farmacològic o bé després d'una prescripció que hagi estat realitzada en un centre docent o per un metge que no sigui el titular. En aquest sentit, apunta Aznar, l'estudi reflecteix la importància d'establir i enfortir la relació de confiança entre metge i pacient.
A més, existeixen altres factors en els quals és més difícil que els professionals puguin incidir com el copagament en funció de la renda i l'euro per recepta.
Quins van ser els objectius principals de la teva tesi doctoral?
En primer lloc, descriure la prevalença a la no iniciació del tractament farmacològic en el sistema públic d'Atenció Primària a Catalunya. Per a això, havia d'estudiar quins eren els factors o característiques dels pacients, el metge i el Centre d'Atenció Primària que s'associaven a la no iniciació. D'altra banda, vaig decidir observar quin impacte econòmic genera aquest comportament en el sistema públic i com les mesures polítiques de copagament van influir en la no iniciació de nous tractaments.
Què ens aporta de nou aquest estudi?
Quan vaig començar amb aquesta tesi, vaig advertir que hi havia molt poca informació publicada sobre aquest tema. De fet, a Espanya, mai abans s'havia presentat un estudi com el que hem realitzat i, a escala mundial, vaig trobar molt pocs articles on es descrivís aquest comportament. A més, cap d'ells estudiava els costos que això representava pels serveis sanitaris ni els seus efectes col·laterals en les baixes laborals, sobre el que vaig publicar el primer article científic el 2017.
D'altra banda, el meu estudi també es va beneficiar d'una situació excepcional que es va donar solament a Catalunya, gràcies a la que vaig poder analitzar, en molt poc temps, com van influenciar les mesures de copagament dels medicaments en l'inici de nous tractaments. Això també em va permetre comparar la influència del copagament fix d’1 € per recepta, independentment al nivell de renda, versus el copagament en funció de la renda.
Quin impacte van tenir les polítiques de copagament en la no iniciació?
En relació a l'anterior, el primer copagament que es va establir l’any 2012, el d’1 € per recepta, va incrementar el nombre de persones que no van iniciar el tractament. Aquest fet pot ser explicat pel “shock” d'haver de copagar per la medicació quan, abans, en el cas dels pensionistes, no havien de fer-ho. A més, el fet que aquesta mesura no s'adaptés a la renda del pacient va suposar un major increment de la no iniciació en els pacients amb les rendes més baixes.
No obstant això, abans de l'aplicació del copagament vam observar una situació curiosa que també va estar influenciada pels mitjans de comunicació. Quan es va publicar la primera notícia sobre aquest tema, vam percebre una disminució en la no iniciació. Els ciutadans van acudir a les farmàcies a retirar més medicació de l'habitual, sobretot en el cas dels analgèsics. Arran d'això vaig valorar una futura línia de recerca: quins efectes pot tenir la publicació de notícies sobre medicaments en els comportaments de la població.
Quins són els medicaments que es retiren amb menor freqüència de les farmàcies?
Els medicaments per a una iniciació aguda, com els analgèsics, són els que tenen un major percentatge de no iniciació. Trobem dos motius. D'una banda, sovint els pacients tenen excedent de medicament a casa, el conegut com a efecte farmaciola, ja que són medicaments que es prescriuen habitualment. D’altra, en tractar-se d'una patologia aguda i de curta durada, el pacient troba innecessari prendre's la medicació atès que pressuposa que la simptomatologia remetrà en uns dies.
Quin és el perfil demogràfic d'aquells pacients que no inicien el tractament?
Després d'analitzar molts factors, vam concloure que la població jove era la que menys iniciava el tractament. Els motius els trobem en el fet que és més freqüent que els receptin analgèsics o medicaments per a patologies agudes, i en què la gent jove té una menor percepció de risc sobre la seva salut i, per tant, no li atorguen tanta importància a la medicació com ho faria un malalt crònic o una persona més gran.
Quins altres factors poden associar-se a la no iniciació?
Entre alguns dels factors externs al pacient trobaríem el perfil del metge que prescriu el medicament. Si la medicació estava prescrita per un metge suplent, la taxa de no iniciació augmentava, potser per una menor confiança. També la tipologia del centre, docent o no, influeix. Si el centre és docent, hi ha un major nombre de metges residents i els pacients perceben una menor confiança cap al professional. En conclusió, la percepció dels pacients en relació al seu metge juga un paper molt important en la iniciació d'un tractament i, per tant, aquesta hauria d'enfortir-se.
