La neuroimatge és una tècnica experimental amb novedoses aplicacions en recerca biomèdica

La neuroimatge és una eina per al diagnòstic consolidada, però com a tècnica de recerca té un ús molt recent. A mitjans dels 90 es va començar a utilitzar per investigar tant el funcionament del cervell com  les malalties que l'afecten.

Quines necessitats hi havia al 2008 a la Unitat de Recerca del Parc Sanitari per a contractar un doctor en física?

En aquell moment la Unitat tenia en marxa un projecte amb primers episodis psicòtics per a estudiar les diferencies de gènere en la percepció emocional. A través d'aquest estudi es volia conèixer si existia alguna empremta a nivell de funció cerebral prèvia a la psicosi que pogués explicar les diferencies de gènere. Per a realitzar aquest tipus de recerca era necessari un investigador amb un perfil científico-tècnic que pogués interpretar les dades de neuroimatge utilitzant eines informàtiques, matemàtiques i estadístiques i em van proposar formar-me en psicologia i psiquiatra per a complementar la meva formació en física pura.

Gràcies a una beca del MINECO vas poder treballar com a tècnic de suport a la recerca. En quins projectes vas participar?

Com a tècnic de suport a la recerca la meva feina consistia en ajudar a tots aquells investigadors que fessin ús de les tècniques de neuroimatge. Això em va donar l'oportunitat de treballar en diferents projectes, com ara un de psicologia bàsica liderat pel Dr Jordi Navarra on es volia identificar quines regions del cervell sa són compartides per mecanismes de percepció tant auditiva com de visuo-espaial. També tinc planejada una col·laboració amb  el Dr José Angel Alda en temes de TDAH i una altra en marxa amb la Dra Monsterrat Dolz per caracteritzar el cervell en risc alt de psicosi.

Actualment treballes en diversos projectes d'investigació amb neuroimatge cobrint temes de psiquiatria, psicologia i neurologia. Pots donar un parell d'exemples?

En un dels projectes del Dr Gildas Brébion estudiem els problemes de memòria de tipus verbal en un grup d'adults amb esquizofrènia, ja que s'ha descrit que el seu discurs interior, al ser més ric que en la gent sana, interfereix amb la memòria verbal. El que volem fer és determinar quines zones del cervell mostren un funcionament anormal que pugui explicar aquesta relació. Un projecte que realitzo amb el Dr Alfredo García-Alix està enfocat en determinar amb més exactitud quines zones cerebrals es veuen afectades després de patir un infant arterial cerebral de tipus neonatal. Els resultats d'aquest estudi suposarien un pas endavant en la determinació del pronòstic d'aquests nens; coneixent amb més exactitud les zones lesionades serem capaços de predir futurs símptomes.

Quins reptes ens depara la neuroimatge a nivell de recerca?

La nostra idea és que gràcies a la neuroimatge puguem donar més solidesa als nostres estudis, des de la avaluació de tractaments fins la caracterització de tot tipus de malalties de caràcter cerebral. Per exemple, estudiar quines diferencies pre i post-tractament sorgeixen en nens amb TDAH que milloren els seus símptomes després d'una intervenció basada en practicar esport organitzat durant uns mesos. O bé estudiar el funcionament cerebral en pacients amb fibromiàlgia que s'han tractat amb tècniques de mindfulness. Per assolir aquests objectius s'han incorporat al nostre grup estudiants de màster i doctorat i properament un investigador postdoctoral, el qual indica la creixent importància que aquestes tècniques tenen a la nostra institució.

• Explicació imatge: Plans sagital, coronal i axial del cervell adult estandarditzat mostrant les àrees cerebrals en que l'infart arterial és més freqüent en nounats. En aquest cas només s'han considerat infarts en l'hemisferi esquerre.