"L'alimentació d'un prematur de menys de 32 setmanes és bàsica per optimitzar el seu creixement i neurodesenvolupament"
ENTREVISTA. Quines són les millors pautes d'alimentació que s'han d'aplicar en els nounats molt petits o molt prematurs per ajudar-los a créixer més sans? Aquesta és la pregunta que intenta resoldre la doctora Isabel Iglesias, adjunta del servei de Neonatologia de l'Hospital Sant Joan de Déu i investigadora del grup Malalties en l'edat adulta d'origen fetal o en els primers anys de vida.
Aconseguir que el creixement dels nadons prematurs nounats s'aproximi el més possible al que haguessin tingut el ventre de la seva mare i contribuir així a una salut òptima, evitant complicacions en la seva vida adulta, és un dels objectius del servei de Neonatologia deL maternoinfantil. En aquesta etapa, una alimentació adequada és fonamental per al desenvolupament del nadó.
Quin és el perfil diana de les seves investigacions?
Es tracta de nens prematurs que neixen abans de les 32 setmanes de gestació (sis mesos i mig) i el pes sol ser inferior al quilo i mig. Alguns poden arribar a néixer amb 500 o 600 grams. Són pacients molt vulnerables quan se'ls compara amb la mitjana de població "sana", que sol ser nadons nascuts després de 40 setmanes de gestació i amb un pes de 3,5 ks.
Quins perills corren aquests nadons?
Encara que tots els òrgans i sistemes del nen prematur ja estan formats, són encara immadurs i han d'adaptar-se per fer front a l'ambient extrauterí. Poden patir complicacions immediates de molts tipus, des de fallada respiratòria fins a alteracions del desenvolupament ocular. A més, des del punt de vista metabòlic, han de ser capaços d'enfrontar la transició d'una aportació continua de nutrients per part de la seva mare a través de la placenta a funcionar amb les aportacions externes que nosaltres els proporcionem. Molts estudis indiquen que la desnutrició contribueix a empitjorar els problemes clínics d'aquests nens en tots els nivells.
Les seves investigacions se centren en trobar l'alimentació perfecta perquè el creixement d'aquests prematurs es desenvolupi d'una manera sana.
Sí. Des de fa uns anys s'ha establert en tots els països uns protocols estandarditzats que comencen amb l'alimentació parenteral (endovenosa), constituïda per proteïnes, greixos i sucre, que intenta mimetitzar l'aportació nutricional que rebien a través de la placenta. No obstant això, aquest òrgan tan important és capaç, a través de diversos mecanismes, de variar aquesta aportació segons les necessitats del fetus. En aquest moment hi ha pocs marcadors bioquímics per sang i orina que ens permetin a nosaltres fer el mateix i ajustar l'alimentació per assegurar un creixement més sa. Per exemple, ara comptem amb poques dades objectives per determinar si el nadó està sent capaç d'aprofitar de forma adequada les proteïnes que li oferim.
Què heu aconseguit des que, el 2008, vam començar aquesta línia d'investigació?
Hem aconseguit conèixer millor com reaccionen aquests nounats davant la nutrició que els administrem durant els seus primers dies i al llarg de tot el seu ingrés amb nosaltres. Això és important perquè hi ha evidència que una nutrició i creixement òptims en aquesta època milloren a llarg termini, inclòs el neurodesenvolupament, de forma independent. Les recomanacions suggereixen que l'idoni seria que quan el nadó arribés a les 40 setmanes pesés el mateix que un nadó sa, però solen estar uns 500-700g per sota, i quan se'n van a casa pesen al voltant de 2,6 ks. D'altra banda, no importa només quant pes guanyi el nen, sinó la qualitat del mateix, i la proporció de múscul, os i greix. La valoració seqüencial de la composició corporal d'aquests nens tampoc és fàcil i és un altre dels camps que investiguem. En els nens amb baix pes en néixer se sap que tenen més risc de patir síndrome metabòlica, és a dir, predisposició a presentar malalties cardiovasculars o diabetis, per exemple. No està clar si en els prematurs això també passa. Aquest any hem començat a avaluar els participants dels nostres estudis, que van néixer amb menys de 32 setmanes i que ja han complert 2 anys. N'estudiem el seu creixement, marcadors de risc metabòlic i cardiovascular i neurodesenvolupament.
Cap a on apunten les seves futures investigacions?
El nostre objectiu és conèixer en profunditat els efectes de la nutrició que aportem als nadons molt prematurs i la seva relació amb el creixement, així com l'efecte de tots dos en la gravetat dels problemes que poden presentar durant l'ingrés i a llarg termini. En darrer terme, volem ser capaços de trobar marcadors que ens permetin individualitzar les pautes d'alimentació per a cada nen per ajudar a assolir el millor ritme de creixement possible per a ell, aconseguint un desenvolupament òptim i una disminució dels efectes negatius a curt i a llarg termini .
De quina manera l'han ajudat les ajudes aportades per empreses privades, com Bebé Due España SA, en les seves investigacions?
Aquestes iniciatives són fonamentals per començar. Els ajuts competitius t'exigeixen resultats i per accedir-hi és essencial haver comptat amb finançament d'empreses privades que impulsin petits projectes. Quan BBDue va confiar en nosaltres no hi havia una estructura específica d'investigació en neonatologia al nostre centre i ara hem aconseguit ajuda del Fons d'Investigacions Sanitàries (FIS) per continuar el projecte. Estic segura que aquest moment no hagués arribat sense el finançament d'ajudes privades que s'ha canalitzat a través de l'Obra Social.
