"Ara la gent està més estimulada cognitivament i això la protegeix millor de la demència"
ENTREVISTA: Una de cada cinc persones més grans de 60 anys pateix algun trastorn mental o neurològic, una xifra que creixerà en les pròximes dècades perquè s'estima que al 2050 el nombre de majors de 80 anys s'haurà quadruplicat. Així, aquest grup d'edat passarà de 605 a 2.000 milions de persones i la majoria dels adults de mitjana edat tindrà als seus pares vius. El Dr Josep Maria Haro, Coordinador del grup de recerca sobre Epidemiologia i Impacte dels trastorns mentals greus del Parc Sanitari Sant Joan de Déu, ens dóna algunes pistes en aquesta entrevista sobre les estratègies a seguir per planificar i gestionar millor els recursos que permetin gestionar tot aquest volum de població.
El Dr Josep Maria Haro, director de docència, recerca i innovació del Parc Sanitari Sant Joan de Déu, ha coordinat les jornades de debat B -DEBAT: Impact of Ageing on Mental Health and Well-being. L'objectiu de l'esdeveniment científic és promoure la col·laboració internacional i guiar la investigació i polítiques públiques que es destinen en l'àmbit de la salut mental i l'envelliment.
Fer-nos grans amb millor qualitat de vida. Aquest és l'objectiu últim de les investigacions que lidera?
El nostre grup de recerca és ampli, però la nostra línia se centra en estudiar l'impacte dels trastorns mentals en la població, intentant conèixer com el fet de patir un trastorn mental impacta en la qualitat de vida i quins són els factors que fan que una persona els pateixi. Al mateix temps, saber quins factors protegeixen la població davant de situacions de tensió o dificultats. Últimament, ens centrem en el tema de l'envelliment, ja que és un repte important a nivell Europeu i hem de saber com afectarà el fet de viure més anys amb bona salut.
Es retardarà l'inici de les malalties en les persones grans?
A Anglaterra es temia que l'envelliment de la població fes augmentar els casos de demència. Però sembla que això no passa perquè es fa una millor prevenció de les malalties circulatòries. D'altra banda, la població té ara una major reserva cognitiva, la gent està més estimulada cognitivament i rep una millor educació. Això el protegeix millor a l'hora de desenvolupar una demència. El preocupant és que la majoria de gent gran que arribarà en els propers 25 anys serà en països menys desenvolupats.
Què podem fer per viure una vellesa més llarga i saludable?
Mantenir una bona salut, tant física com mental, és bàsic perquè la gent gran mantinguin la seva autonomia i pugui ocupar un lloc a la vida familiar i a la seva comunitat. Per exemple els adults grans amb malalties com les cardiopaties presenten taxes més elevades de depressió que els que no pateixen problemes mèdics. L'important és promoure un envelliment saludable, practicar hàbits saludables abans d'entrar a la vellesa.
Per què és important invertir en l'àmbit que vostè investiga?
Els trastorns mentals tenen un impacte econòmic i social superior al càncer i les malalties cardiovasculars. El càncer, per exemple, ha deixat d'estar estigmatitzat quan s'han invertit molts recursos a la seva investigació. Però fa 30 anys era tabú.
Vostè lidera el projecte ROAMER de la Comissió Europea per traçar el full de ruta del futur de la recerca en Salut Mental a nivell Europeu. Quins són els seus objectius?
Actualment la investigació en salut mental està molt descoordinada: es repeteixen projectes i hi ha poca informació dels que s'estan executant. Es comparteixen poc les dades i s'inverteix més diners en recollir dades que analitzar-les. Tampoc s'està avaluant la qualitat dels serveis que s'ofereixen en salut mental ni per què moltes persones no arriben a ser diagnosticades ni tractades. Aquest projecte inclou tot l'espectre d'aspectes biològics, psicològics, epidemiològics, de salut pública, socials i econòmics de la salut mental i el benestar.
