"El programa terapèutic REPYFLEC permet que les persones amb esquizofrènia mostrin més iniciativa i millorin el seu funcionament a la comunitat"
La doctora i investigadora Aida Farreny, del grup Etiopatogènia i Tractament dels Trastorns Mentals Greus, és l'autora de REPYFLEC, un tractament de rehabilitació dirigit a persones que pateixen esquizofrènia. El REPYFLEC té l'objectiu d'ajudar a que pacients amb aquesta malaltia mental siguin més capaços de resoldre problemes i disposin de més recursos per afrontar els diferents reptes del dia a dia. Ara el REPYFLEC arriba en anglès i multimèdia, el que pot significar el seu gran moment d'expansió.
Tot i que els deliris i les al·lucinacions són els símptomes més evidents de l'esquizofrènia, aquest trastorn mental pot comportar una llarga llista de símptomes de diferent grau segons el pacient: problemes de memòria i atenció, dificultats per planificar, aïllament, anhedonia, falta de voluntat o d'energia per emprendre alguna cosa, contestacions breus i poc espontànies... Des de fa 7 anys, la Doctora Farreny, de la Unitat de Recerca del Parc Sanitari de Sant Boi, dedica la seva investigació a un programa terapèutic pensat per treballar en grups i amb l'objectiu que aquests pacients aprenguin estratègies que els permetin millorar alguns dels efectes discapacitants de la malaltia sobre els quals la medicació té escassa efectivitat.
En què consisteix el REPYFLEC (Resolució de Problemes i Flexibilitat Cognitiva)?
A nivell de treball clínic, consisteix en un grup d'entre 4 i 6 participants que duen a terme 32 sessions (2 per setmana) d'entrenament cognitiu dirigides per un psicòleg o un professional especialitzat en la rehabilitació cognitiva. La meitat de les sessions (16) estan destinades a l'entrenament en resolució de problemes i a la pràctica repetida amb diversos problemes quotidians i ficticis expressament dissenyats per al REPYFLEC. L'objectiu és que els participants puguin incorporar aquesta estratègia per resoldre els problemes de la vida quotidiana.
L'altra meitat del programa consta d'activitats més semblants a l'estimulació cognitiva. En què es diferencia de l'arxiconegut brain-training?
De fet, podríem fer servir els mateixos exercicis del brain-training (un sudoku, un exercici de memòria amb imatges d'animals, etc.) per dur a terme el REPYFLEC. Però el que ens interessa no és que aconsegueixin completar un exercici, sinó estudiar les diferents possibilitats de resoldre una meta. S'estudia com el pacient executa una activitat de forma raonada però també imaginativa, buscant altres maneres de fer-la. Un exemple és que han de poder defensar les dues postures d'un debat, o ordenar un despatx a partir de diferents criteris. Aquí els sorprenem per millorar la seva flexibilitat, els oferim alternatives a la rigidesa i els entrenem perquè puguin ser més productius, tenir més iniciativa.
Durant 4 anys veu fer un assaig clínic amb 62 usuaris i usuàries, els resultats del qual s'han publicat a la Schizophrenia Research*. Quina és la principal conclusió a la qual veu arribar?
Concloem que, en comparació a un grup control, el tractament va millorar les funcions cognitives (mentals) superiors que estan afectades en l'esquizofrènia, així com aspectes més funcionals com les seves activitats quotidianes i fins i tot símptomes com la falta de motivació, el retraïment i la capacitat d'iniciativa. A més, els resultats van demostrar que aquests avenços es mantenen fins a 6 mesos després de finalitzar el tractament.
En quina fase es troben els seus estudis, actualment?
Ara estem estudiant el perquè van millorar amb el REPYFLEC i quins participants van ser els que van mostrar una major millora. Entendre bé el context ens permet saber per quins usuaris pot ser més apropiat fer aquest tractament o quin moment pot ser el més apropiat. A més estem desenvolupant juntament amb la Universitat Politècnica de Catalunya una versió multimèdia on incorporarem els avantatges de les noves tecnologies (mitjançant tablets, projector...). Amb el nou REPYFLEC pretenem optimitzar l'estimulació així com fer-lo més atractiu per a les noves generacions.
Ha pogut aplicar la seva teràpia durant el seu recent viatge a EUA com a investigadora col·laboradora de l'Institute of Living, de l'Hartford Hospital?
Sí i l'experiència va ser molt bona, a més de possibilitar-me elaborar la versió en anglès. A l'Institute of Living, que és semblant al Parc Sanitari de Sant Boi, s'aposta molt per tot allò nou que va apareixent en estratègies de rehabilitació. No hi ha reticència per provar coses noves, els apassiona la investigació i la seva ment està més oberta en aquest sentit. El pacient està molt estimulat, participa permanentment en teràpies i existeixen més recursos convinguts perquè els pacients amb esquizofrènia tinguin una ocupació a la comunitat.
Si una institució o un professional de la psicologia li interessés el REPYFLEC, com pot accedir-hi?
Poden contactar amb mi (afarreny@pssjd.org). Ho estem divulgant gratuïtament, ja que creiem que val la pena que altres centres i participants puguin treure profit d'aquest treball, a més ara que hem demostrat que es poden aconseguir molt bons resultats.
* Farreny, A., Aguado, J., Ochoa, S., Huerta-Ramos, E., Marsà, F., López-Carrilero, R., Carral, V., Haro, JM and Usall, J. (2012) REPYFLEC cognitive remediation group training in schizophrenia. Looking for an Integrative approach. Schizophrenia Research 142, 137-144.
