"Els centres de salut tenen pèrdues col·laterals estalviables. Amb una bona planificació hi ha maneres de fer les coses més eficients"
ENTREVISTA. Tot i associar la recerca en l'àmbit sanitari amb tubs d'assaig i mostres biomèdiques, fa més de 10 anys que a la Fundació Sant Joan de Déu també s'estudien xifres. Conèixer l'impacte econòmic de les malalties mentals a la nostra societat, avaluar l'efectivitat i eficiència dels tractaments antidepressius prescrits pels metges de capçalera o aplicar noves intervencions eficaces són alguns dels objectius del grup Tecnologies Sanitàries i Resultats en Atenció Primària i Salut Mental (PRISMA), coordinat pel Dr Antoni Serrano.
Amb la finalitat de capacitar professionals i directius de serveis sanitaris públics o privats en l'aplicació d'una gestió sociosanitària eficient, entre el 23 i el 26 de setembre tindrà lloc a la Universidad Loyola Andalusia de Sevilla la 7a edició del curs Avaluació Econòmica i Política Sociosanitària , dirigida pels professors Lluís Salvador (Universitat de Sydney), Martin Knapp (London School of Economics and Political Science) i Antoni Serrano, Psiquiatre del Parc Sanitari Sant Joan de Déu, i coordinador del grup Tecnologies Sanitàries i Resultats en Atenció Primària i Salut Mental (PRISMA). En un moment de crisi econòmica, que ha afectat directament la sanitat, el seu grup de recerca és més necessari que mai.
Encara s'haurien estrènyer més les despeses en l'àmbit sanitari?
Les retallades actuals, si no estan ben planificades, tindran un cost molt més elevat del que ja estan suposant. No obstant això, és cert que els centres de salut tenen pèrdues col · laterals estalviables. Hi ha maneres de fer les coses més rendibles, i això començar per una bona planificació. Tots els hospitals haurien de tenir gestors i clínics formats en eficiència sanitària. En el curs d’Avaluació Econòmica i Política Sociosanitària donem eines per tal que els professionals utilitzin l'eficiència en la presa de decisions. Fins ara a les facultats de medicina no s'explica el tema dels costos i sembla innegable que després d'aquesta crisi ja no es podran separar els conceptes medicina i costos econòmics.
Expliqui'ns, a nivell pràctic, com es pot guanyar eficiència.
Cal estudiar bé com es fan les coses, no només perquè es fan. Per exemple, a Catalunya, en els darrers anys, s'ha invertit en la xarxa assistencial ambulatòria i això ha permès reduir llits d'hospitalització psiquiàtrica que són molt més cars i allunyen més el pacient del seu entorn. En el nostre cas, a la Unitat d'Aguts de Psiquiatria del Parc Sanitari Sant Joan de Déu, hem pogut reduir llits d'hospitalització treballant amb millors sinergies amb la xarxa ambulatòria. Hem treballat molt aconseguir que els ingressos i les estades siguin el més raonables possibles, amb el suport dels equips d'assistència en els Centres de Salut Mental, els hospitals de dia, les Comunitats Terapèutiques fora de l'hospital, equips de carrer, etc. Això fa possible que siguem més eficients.
El pacient pot fer alguna cosa per minimitzar les despeses del seu tractament?
Ser més responsable i cuidar-se millor! Per exemple, el 40% dels pacients amb depressió abandona el tractament abans dels 3 mesos i el 60% abans dels 6, quan les recomanacions internacionals suggereixen com a mínim un any de tractament farmacològic. Demanaria als pacients que confiessin més en el seu metge i seguissin les seves indicacions i consells. Tenim una societat poc formada, poc informada i que pot ser més responsable en aquest àmbit.
Quina despesa de més li suposa a la societat catalana la depressió?
Ho estem estudiant. Sabem que la depressió va costar 735.400.000 d'euros a Catalunya l'any 2006, però molt poques de les intervencions que fem servir han avaluat la seva eficiència. El nostre grup està estudiant com fer eficients els serveis que fem servir per ajudar les persones amb depressió, busquem quin dels antidepressius són més eficients, estudiem l'ús que fan els malalts mentals dels serveis públics (visites al psicòleg, psiquiatre, treballador social. ..), etc. Amb tot aquest coneixement pretenem ajudar a clínics, gestors i planificadors a incorporar l'eficiència en les seves decisions.
Un altre dels estudis en què va participar va concloure que la psicoeducació als centres de salut en pacients amb fibromialgia millora no només la seva qualitat de vida, sinó també redueix els costos sanitaris associats al seu tractament respecte al que fan habitualment els metges d'un centre d'Atenció Primària.
Les pacients van participar en 9 sessions durant 9 setmanes, 5 de psicoeducació i 4 de relaxació, en els centres d'atenció primària de Gavà i Viladecans. Podem constatar que en finalitzar les sessions hi havia millores en la percepció del dolor i malestar però també en els seus estats d'ansietat i depressió. I aquestes millorar perdurar durant 10 mesos!
¿I en quins estudis estan centrats ara?
Estem estudiant si a les depressions lleus que es tracten en Atenció Primària és més eficient iniciar un tractament no farmacològic que no pas donar antidepressius, per això col·laborem amb metges de capçalera i psicòlegs. També estem participant en un estudi que ha desenvolupat una intervenció per prevenir la depressió i que pot estalviar patiment i costos de la malaltia evitant que aquesta aparegui.
En aquests moments, el grup Tecnologies Sanitàries i Resultats en Atenció Primària i Salut Mental (PRISMA) compta amb un equip de 16 investigadors. Durant el 2012 va treballar en 14 projectes competitius i 2 assaigs clínics, a més de 17 publicacions científiques.
